Guerra Sierra, Ángel. El Calamar gigante. Madrid : CSIC : Los Libros de la Catarata, 2009

Ni respecte ni por semblen tenir la gent del nord de la península cap als cefalòpodes gegants. Els asturians, que els coneixen des de fa temps, els anomenen “peludines”, en referència a l’absència de pèl. El galego, “dejando de lado los estudios de Aristóteles y los temores al Kraken del hombre del norte, que se prolongan hasta Julio Verne, hicieron del pulpo uno de sus manjares favoritos”(*).  Són investigadors ubicats a Galícia, a Vigo concretament, els que han escrit aquest interessant llibre sobre aquest invertebrat de mida XXL: el calamar gegant.

Sens dubte experts en el tema, Ángel Guerra Sierra i Ángel F. González González ens ofereixen conèixer al Kraken utilitzant un llenguatge simple i proper. Els aspectes tractats en el llibre sobre la biologia d’aquest calamar sobredimensionat (per cert: Architeuthis de nom) són molts. Alguns d’aquests són tan fascinants que l’explicació resulta ser insuficient, insatisfactòria, perquè la lectura incita al coneixement sobre aquest animal. Jo m’he quedat especialment intrigat amb els òrgans de l’equilibri, els estatocists, que serveixen amés per esbrinar la seva edat.

Els autors ens apropen també a l’ideari popular i fantàstic dels cefalòpodes gegants en la ficció cinematogràfica i literària amb un repertori de títols on aquests tenen paper protagonista. No puc evitar comentar que és en aquestes pàgines on apareix una petita però conspícua taca, fruit segurament d’un error tipogràfic o de transcripció: Neville autor de Moby Dick!?. (p. 98). Un error anecdòtic que no afecta per res a l’interès del text en el seu conjunt.

El llibre no dóna treva a qui no som ni galegos ni del nord, i sí una mica temorosos de les criatures marines. El primer capítol, que es pregunta sobre l’existència dels grans cefalòpodes, no dóna ni tan sols un rodeig prudent o de preparació als covards com jo: ens submergeix de ple en la diversitat d’espècies existents. Encara sort que Architheutis no té la capacitat de mimetisme que sí tenen els seus cosins més diminuts. Encara que ara que ho recordo, una de les coses que deixen clara els autors és el caràcter cosmopolita de l’espècie… Res, que caldrà preparar-se per trobar-se’l a la platja tard o d’hora.

El calamar gegant ens ajuda a deixar enrere el nostre desconeixement d’aquest emblemàtic animal, mostrant aspectes de la seva fisiologia, la seva anatomia, la seva distribució…. Ens ajudarà també a deixar els nostres fòbies? Ens ajudarà a això últim aficionar-nos a la tapa de polvo a feira? Tinc els meus dubtes. Però ho comprovarem, amb l’acompanyament d’un bon Albariño, per descomptat.

* Cunqueiro, Álvaro. Fábulas y leyendas de la mar.