La seva inesperada mort fa unes setmanes va sacsejar el món de la música. Es calcula que Steve Albini havia treballat (a vegades sense acreditar) en uns dos mil discos!!! Alguns, tan emblemàtics com ara el primer elapé dels Pixies, el segon de PJ Harvey (que és el que la va donar a conèixer internacionalment) o In Utero de Nirvana. El seu paper ha estat fonamental en el desenvolupament de la música alternativa dels darrers 40 anys.

Al Bibarnabloc ja li vam dedicar un article, on vam explicar la seva història i la seva peculiar manera de treballar. També hi podeu trobar un article sobre un dels discos de la banda que liderava des del 1992, Shellac i un altre sobre un dels discos que va produir als excitants The Ex. 

A continuació, trobareu una selecció (ordenada cronològicament) amb alguns dels seus millors treballs, com a músic (amb Big Black o Shellac, on composava, cantava i tocava la guitarra) i sobretot com a productor, tot i que ell mai va voler constar com a “productor”, sinó com a “recorder” o “enginyer de gravació”. A més dels cèlebres elapés citats més amunt, trobareu artistes de tota mena que van voler viatjar a l’estudi de gravació que Steve Albini tenia a Chicago: des d’amants dels sons més esmolats i ferotges a executors del folk més intimista (Palace Brothers, Nina Nastasia, Jason Molina amb Songs:Ohia i Magnolia Electric Co., la sublim arpista i cantant Joanna Newsom…), des del rock més urgent (Superchunk…) al més morós, però sempre intens (Low, The New Year)… Des de bandes pràcticament desconegudes a autèntiques llegendes (com els líders de Led Zeppelin Jimmy Page i Robert Plant). Fins i tot músics de Barcelona, com els inclassificables i fascinants 12Twelve, van triar el mestre Albini per a què dirigís les seves gravacions. O figures del pop britànic com The Wedding Present i The Auteurs. També Jarvis Cocker, de Pulp, que durant el seu concert a la darrera edició del Primavera Sound li va dedicar unes sentides paraules de record (com també van fer PJ Harvey, Yo La Tengo o Lisabö, per exemple). De fet, es va trobar molt a faltar Steve Albini a aquest festival, on havia tocat amb Shellac tots els anys ininterrompudament des del 2008 (després d’estrenar-se al 2006 en un històric concert a l’auditori del Fórum). Els organitzadors van tenir el detall de posar de nom Steve Albini a un dels escenaris.