El llibreter de Kabul - Asne Seierstad

El llibreter de Kabul - Asne SeierstadSeierstad, Asne. El llibreter de Kabul. Barcelona : Edicions 62, 2004

 “La Leila sent la vida, la joventut, l’esperança que li fuig sense poder evitar-ho. Sento el seu cor com una pedra feixuga i solitària, condemnada a trencar-se sense remei.”

A través dels mitjans de comunicació ens arriba informació parcial de la crua realitat que viuen les dones en tots aquells països on el gènere femení està infravalorat. Els 19 capítols d’aquest llibre, que donen lloc a 19 relats costumistes, són una barreja de crònica periodística i novel•la, on se’ns ofereix una visió àmplia de l’Afganistan: la història, els costums i usos socials, la situació política viscuda abans i després de la invasió i, fins i tot, la geografia. Però, sobretot, s’incideix en l’asfixiant vida de les dones a causa dels codis socials imperants. L’autora remarca des del principi que sempre l’irritava el mateix: la manera com els homes tractaven a les dones, la superioritat masculina estava tan estesa entre ells que rarament es posava en dubte.

El novembre de l’any 2001 A. Seierstad és convidada pel llibreter de Kabul, a qui anomena Sultan Khan, a conviure durant un temps amb la seva família  i escriure’n un llibre. En Sultan és un home culte i mesurat, però això no li impedeix seguir els costums del seu poble i exercir una absoluta tirania sobre la seva família. És llavors quan l’autora recrea la vida quotidiana d’aquestes persones, emfatitzant una realitat on predomina l’opressió de la dona i les il•lusions perdudes, mentre en paral•lel ens va explicant com van canviant les seves vides al llarg de les diferents èpoques que viu la capital afganesa: l’època de Zahir Shah, la intervenció soviètica, el règim talibà i l’ocupació després de la guerra.

Respecte el posicionament de la dona ens trobem: l’acceptació de casaments no desitjats només perquè els diners que la família rep a canvi puguin servir per comprar bones esposes els seus germans, el concepte de dona com un producte de compra i venda en un mercat, el distanciament obligat de la dona un cop casada amb la seva família fins que el marit no li permeti tornar-los a veure, el menyspreu d’un home vers la seva primera dona en prendre una de segona quan aquella ja li ha donat fills mascles i ja ha arribat a la seva maduresa d’edat, el valor d’una esposa en la seva virginitat i el d’una dona en el nombre de fills mascles que concep, el fet que les dones han d’anar acompanyades sempre d’un home pel carrer (encara que sigui un nen), l’obligació de portar burca o la de quedar-se a casa tancades. No tenen cap dret i depenen totalment de la voluntat de l’home de la casa… vivint una “vida de gossos”.

Referent a la figura masculina, trobem que en el fill gran i mascle és on la família inverteix tots els estalvis i és també qui hereta tot el poder quan el pare no hi és. La paraula de l’home és llei i a qui no l’obeeix se’l castiga, primer verbalment i després físicament. En el cas dels divorcis (alternativa poc usada pels pocs drets en que es queda la dona) ella esdevé un deshonor per la família que sovint la repudia i tots els seus béns se’ls queda l’home amb qui estava casada. I en cas que un dels dos s’hagi de castigar a mort, sens dubte és la dona.

Pel que fa a la moral, trobem com la policia religiosa considera enemics del poble a tots aquells a qui agraden les imatges, els llibres, les escultures o el pensament lliure (d’aquí que tanquin la llibreria del Sultan Khan i el portin vàries vegades a la presó). Així cremen llibreries, destrueixen museus… milers d’anys d’història.
Els talibans consideren que el debat és una heretgia i el dubte un pecat, tot allò que no tingui a veure amb aprendre l’Alcorà de memòria és inútil.
La tecnologia és més avançada a Paquistan, per això el Sultan passa la frontera per poder tenir telèfon, ordinador i enviar correus electrònics per mantenir el contacte amb universitats americanes, clients dels seus llibres sobre la història afganesa i que reproduirà il•legalment per a la seva llibreria i per a la seva venda per correu.

Les imposicions educatives queden reflectides en els setze decrets que els talibans obliguen a complir a Kabul el setembre del 1996, entre els quals destaquen la prohibició a la música, a la nuesa femenina, a que les dones no puguin sortir de casa soles o a vigilar de no atraure l’atenció de cap home. També quan els càstigs consisteixen en repetir els atributs de Déu (qui ho veu tot, és etern, ho sent tot), els costums o la vida de Mahoma. O en la manipulació dels mitjans de comunicació.

A nivell polític i social, trobem la descripció de les cases a la “kruixev” dels anys cinquanta i seixanta, edificis construïts per l’URSS a l’Afganistan o les dificultats per aconseguir aigua corrent o corrent elèctric. També l’ajuda de la Unesco pel finançament dels llibres escolars, les característiques de les diferents ètnies (tadjiks, paixtus, uzbeks, hazares), l’arrestament i tortures dels opositors polítics, l’Operació Anaconda o els agents secrets i les forces americanes a la caça d’Al-Qaeda.

I no podem deixar de conèixer tradicions i costums com ara el “Nauroz“, el cap d’any afganès on per tot el país es preparen celebracions i es fa el tradicional pelegrinatge a la tomba d’Alí a Mazar-e Sharif per tal de purificar-se dels pecats. També el “Hammam”, lloc on les dones es troben per rentar-se i de pas per reunir-se o la nit abans del gran dia d’un casament, la “Henna”, amb danses sensuals amb xals i mocadors. Sense oblidar no obstant la influència de la música americana o de la mateixa Coca-cola.

Amb la seva condició de dona occidental, A. Seierstad ens permet endinsar-nos tant als ambients masculins com als femenins, cosa impensable per a una dona afganesa.

L’autora, una jove corresponsal de guerra nascuda a Noruega ha obtingut un gran reconeixement internacional amb els seus reportatges de Kosovo, Txexènia i l’Afganistán. El present llibre va ser escollit llibre de l’any i ha estat guardonat amb el premi dels llibreters noruecs i traduït a una dotzena de llengües.

Les seves darreres obres són De espaldas al mundo i El ángel de Grozni.

Altres autors que ens donen a conèixer la vida a l’Orient Mitjà són Khaled Hosseini o Yasmina Khadra .

Torturada una joven afgana por la familia de su marido por negarse a prostituirse

Un exemple actual del que se’ns diu a la novel•la: a les grans masses no ha canviat gaire res: a la família, a les tradicions segueixen decidint sempre els homes.

Euronews. Habiba Sarabi, l’única dona governadora a l’Afganistan, ens explica la seva opinió sobre la situació de la dona en el seu país. 

 

1 Comment

  1. Fa molt de temps que vaig llegir aquest llibre i el vaig trobar genial … però recordo que em va generar una sensació molt gran de ràbia i impotència, és increïble tot allò que han d’aguantar les dones a l’Afganistan només pel fet ser dones!
    He llegit altres llibres similars, com Mil soles esplendidos o Cometas en el cielo, i tot i també siguin molt durs, crec que cap em va impactar tant com el Llibreter de Kabul.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.