“Todas las historias terminan en el abandono, lo demás es falsificación, literatura.”

El ladrón de morfina, pàgina 235.

Cuenca Sandoval, Mario. El ladrón de morfina. Madrid : 451 Editores, 2010.

En aquesta meravellosa novel·la el jove escriptor sabadellenc, i actualment resident a Còrdova, Mario Cuenca Sandoval (1975) ens relata des d’una perspectiva molt personal la relació humana i de complicitats que es crea entre dos militars de l’exèrcit nord-americà i un natiu durant la Guerra de Corea (1950-1953), una guerra que òbviament va conèixer per referències cinematogràfiques i literàries:

“…no hablamos de la Guerra de Corea real, sino de la guerra narrada. Las cosas que uno ha leído, las películas que uno ha visto, forman parte de su intimidad tanto como cualquier experiencia de la vida cotidiana.”

Tot i el caràcter bèl·lic de la novel·la, aquesta té una línia marcadament antibel·licista, fet que no evita que per moments el lector es vegi atrapat en una atmosfera de violència, d’angúnia, fins i tot d’irracionalitat humana per la manera de tractar alguns conceptes com la mort, l’esperança, les ideologies, el sexe, etc., que el fan mantenir la tensió durant tota la lectura.

Una vegada conegut l’argument cal centrar l’anàlisi en els dos aspectes més interessants de la novel·la: l’estructura i el vocabulari.

Dividida en cinc capítols o textos asimètrics, cadascun d’ells manté l’equilibri entre la part real i la literària que li arriba al lector d’una manera canviant i exigent des de diverses veus narratives, ja sigui en primera, segona o tercera persona segons la naturalesa del subjecte actiu, podent ser aquesta la del narrador extern, la d’algun dels personatges o la del traductor (alter ego del propi autor). Aquesta estructura seqüencial de textos i veus reflecteix en bona mida les influències cinematogràfiques de l’autor a l’hora d’escriure.

Mario Cuenca Sandoval també reflecteix a la seva prosa el seu origen poètic. És autor dels poemaris Todos los miedos (2005), El libro de los hundidos (2006) i Guerra del fin del sueño (2008). La seva polida prosa demostra gran precisió i intensitat lírica, amb la que aconsegueix transformar situacions i escenaris violents en paratges d’extrema bellesa i estètica. Gràcies a aquest vocabulari ple de girs poètics aconsegueix que l’atmosfera d’angúnia i irracionalitat que anteriorment feia esment es transformi en un camp sembrat d’esperances.  

Us transcric les últimes frases de la novel·la amb l’objectiu que us facin obrir les ganes de tastar la resta:

“Al mundo le han dado la vuelta, pensamos. Y luego seguimos descendiendo la ladera, camino del mar, o camino de otras perplejidades.”

Per acabar adjunto el bloc de la pròpia novel·la on trobareu més comentaris i informacions sobre la mateixa, i la primera novel·la Boxeo sobre hielo amb la que va guanyar el Premio Andalucía Joven de Narrativa 2006.