Per què a la ciutat de Nogales, la meitat de la qual està ubicada als Estats Units i l’altra a Mèxic, aquestes dues parts tenen uns nivells de renda i benestar completament diferents? Aquest és el principi del llibre que us proposem. Les desigualtats del món queden explicades per les institucions polítiques i econòmiques que les sostenen. Aquestes institucions poden ser de dos tipus: extractives o inclusives. Malauradament, al llarg de la història, incloent-hi l’època actual, el model extractiu és el protagonista. Les institucions extractives són aquelles en què una petita elit canalitza tot el poder per absorbir la major part dels recursos i eliminar qualsevol iniciativa que el pogués rebaixar. Les institucions inclusives són les que fomenten la participació de la gran majoria de la població en activitats econòmiques i de talent.
Per què tenen tanta por, les elits extractives? De fet, quan hi ha una innovació creativa o una participació de talent hi ha fitxes de protagonisme econòmic i polític que varien. Això vol dir que realment no es manté el poder de la mateixa manera. La destrucció creativa ha estat connatural en l’èxit econòmic i polític dels Estats amb més prosperitat del món. El problema de les institucions extractives no és només que generen pobresa per a un ample segment de la població sinó que, a més, s’entra en una dinàmica de guerres internes interminables.
Hi ha quatre exemples de polítiques inclusives a destacar: la revolució gloriosa de la Gran Bretanya, en la qual el rei va quedar limitat per un Parlament, que comportà la via d’entrada de la Revolució Industrial; la Revolució Francesa de 1789, en què el tercer estat entra en les polítiques públiques; el cas de Corea del Sud; i el cas de Botswana. Aquest últim es va iniciar amb una negociació de tres representants de tres tribus d’aquest futur país amb Gran Bretanya. La negociació era clara: evitar annexionar-se a Rhodèsia. La major part dels països africans pateixen institucions polítiques i econòmiques molt extractives. Prova d’això és fins i tot l’eliminació de vies de ferrocarril que afavoreixen tribus adversàries per evitar el seu desenvolupament.
La història té conjuntures crítiques: fets que no s’esperaven i que poden ser canalitzadors de canvis. Aquest va ser el cas del descobriment d’Amèrica o el comerç a escala europea. Però la història també pot generar una empremta de tal magnitud que resulta difícil sortir-se’n. El cas de l’esclavitud dels espanyols a Amèrica del Sud a través de la figura de la encomienda es va perpetuar molts segles amb elits locals. Unes polítiques inclusives generen un cercle virtuós, és a dir, hi ha uns pilars que ja no es traspassen i fan difícil un retorn a l’antic règim. Però no tot és tan fàcil: Venècia comptava amb un gran Consell participatiu en el seu segle d’or comercial, però la pressió dels comtats veïns pel control polític i econòmic –conjuntura crítica– i l’aposta per ser extractius va capgirar la situació.
És important no oblidar la frase de l’economista Abba Lerner: “L’economia ha guanyat el títol de reina de les ciències socials triant com a camp els problemes polítics ja resolts”. D’això es va queixar José Luis Sampedro tota la seva vida acadèmica: l’economia no pot oblidar el factor del
poder polític.
1 Comment
Gràcies, Sílvia. Aquest llibre el tinc pendent des que va sortir. Poses el dit a la nafra tot parlant del problema més greu que patim. És el més greu perquè (1) és global, (2) es cou a nivells molt subtils i gairebé invisibles, i (3) sembla indestriable del poder polític i social.
Cas d’haver viscut entre els segles xx i xxi, estic convençut que Marx hauria afirmat que les revolucions les fan les classes mitjanes.