Beigbeder, Frédéric. 13.99 euros. Barcelona: La Campana, 2006

La lectura de 13.99 euros de Frédéric Beigbeder deixa un regust amarg. Octave, el protagonista d’aquesta novel·la (que té força d’assaig), treballa en publicitat, ell decideix què voldrem comprar i decideix perquè, en el seu món que és el nostre no hi ha països, hi ha marques, no hi ha ciutadans només consumidors, i és necessari bombardejar aquests consumidors, que no puguin pensar i que només comprin i gastin i generin immensos beneficis dels quals ell es queda unes engrunes completament fabuloses.

Fins a quin són fabuloses les seves engrunes? Suficient per afirmar que l’euro es va inventar perquè sous com el seu fossin quinze vegades menys vergonyosos (aproximadament aquesta era la proporció franc/euro). Sous demencials, cocaïna, prostitutes… com un nen mimat Octave ho té tot, com si aquest fos l’ordre natural de les coses, un etern adolescent que es nega a madurar o comprometre’s, per què ho ha de fer?

L’única espurna de llum en el personatge és el seu leit motiv, escriu aquest llibre per explicar-ho encara que així l’acomiadin de la feina, amb indemnització i subsidi d’atur després, coses que no tindria si senzillament dimitís.

Tot això mentre s’enfronten a una campanya publicitària gegantina d’una marca de proporcions també gegantines (li diuen Madone i fa làctics…), la seva vida personal naufraga i el seu consum de cocaïna i prostitutes es dispara. Un dels moments clau del llibre (i la pel·lícula), són en una reunió a Madone presentant la seva idea d’anunci, una idea sorprenent, divertida i fins i tot brillant. Una idea que el gran cap de l’empresa Madone descarta d’entrada, en aquest moment el protagonista ens explica perquè portem anys i anys veient publicitat dolenta; si anem al dentista, no li diem com ha de fer la seva feina, però si anem a una empresa de publicitat, sí li diem, com si no en sabessin, i així surten els anuncis que surten.

El 2007 Jan Kounen en va fer una pel·lícula, concretament aquesta, i aquí teniu el tràiler.

Realment té moltes diferències amb el llibre, però l’esperit es manté i en ser una obra sobre la publicitat no pateix gaire en passar d’un suport a un altre, tot i les llicències.