(Tom Ripley)
Vagi per davant: sé que avui no invento la sopa d’all ni patento la dinamita parlant-vos d’aquesta famosíssima “Peli”. Tinc els meus motius.
Primer de tot, em venia de gust VIATJAR. Existeix una terra on es concentra la Bellesa i el Plaer de forma aclaparadora. Un tsunami pels sentits. Si serà veritat el que dic que el novel·lista Stendhal li va donar categoria mèdica amb una Síndrome: es dispara el ritme cardíac, el vertigen apareix, i no es descarta que les al·lucinacions prenguin el timó. Això va patir o gaudir Stendhal el 1817 a una de les joies en forma de ciutat d’aquella terra. La que ara mateix, per a tots nosaltres, és tan propera i tan llunyana alhora (i ni Wenders ni Berlin hi tenen res a veure). Un país que Avui es dessagna per aquest bitxet que té tot el globus terraqüi ben distret. És un territori pels Somnis, on molts hem tingut la sort d’estar i que tots trigarem en tornar a trepitjar…. ITÀLIA
Als seus màgics paratges va decidir posar-hi els seus maquiavèl·lics personatges la deesa de la novel·la negra, la texana Patricia Highsmith. El 1955 va escriure-la, i l’explosió fou immediata. Tant és així que, en només 4 anys ja es va estrenar la primera adaptació al Cinema: A PLENO SOL (també podeu gaudir-la Online a l’Ebiblio i en DVD a CanFabra). I el primer actor en posar cara i cos a l’inquietant Ripley fou un dels éssers més bells i magnètics que ha conegut la pantalla daurada: Alain Delon. Quaranta anys van passar, quan un director amb cognom italià però nascut a la molt anglesa illa de Wight, decidí que havia arribat l’hora de revisitar aquella fosquíssima però addictiva història.
Anthony Minghella era l’home. Morí relativament jove el 2008, després d’una intervenció quirúrgica que es va torçar, però dotze anys abans era el Rei de Hollywood del moment, després d’ arrassar els Òscars del 96 amb EL PACIENT ANGLÈS. Aquell gran èxit li va atorgar un xec en blanc per al seu següent projecte, fent possible que filmés la seva obra més reeixida. La va pintar amb quatre pinzells, en forma de joves actors sobrats de talent: Matt Damon sorprengué radicalment als que pensaven que només era una cara bonica, ja que un personatge amb llum i ombra tan contrastada no el fa qualsevol. Jude Law ens seduí a tots i confirmà la revelació de GATTACA obtenint la primera menció als Òscar, premi que Gwyneth Paltrow acabava de guanyar. I l’enyorat Phillip Seymour Hoffman va afegir un secundari de luxe més al seu currículum.
L’Enveja és una força poderosa i que ens pot portar al límit. MISTER RIPLEY està llest per a demostrar-vos-ho de nou, amb aquest Thriller que, vint anys passats, segueix Fascinant.
3 Comments
Encara que sigui la versió més popular i no estigui malament Matt Damon, llegint a Patricia Highsmith m´agraden més en el paper de Mr. Ripley tant Alain Delon (A pleno sol) com Dennis Hopper (El amigo americano), potser John Malkovich (El juego de Ripley) m´interessa menys.
Sigui quina sigui la millor versió cinematogràfica, la veritat és que sempre va bé recuperar del fons d’armari la saga literària de Ripley. Gran Patricia Highsmith!
Fantàstica adaptació de l’obra de Patricia Highsmith, que segueix (en la meva opinió) molt més fidelment l’obra original de l’autora (contràriament a la versió interpretada per Alain Delon). Grans intèrprets i extraordinària partitura de Gabriel Yared!