Bonilla, Juan. El tiempo es un sueño pop. Vida y obra de Terenci Moix. RBA Libros: 2012
Terenci Moix ha estat una figura capital dintre de l’escena cultural catalana i espanyola dels últims cinquanta anys, amb una obra eclèctica i molt personal des de les avantguardes més trencadores fins a les fantasies històriques amb temàtica egípcia i les cròniques socials frívoles. Tot això teixit amb una personalitat inabastable i captivadora, li va fer guanyador de l’atenció i l’estima popular. Quan parlem del Terenci Moix ens oblidem que va ser un dels renovadors de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX, un entusiasta del cinema, un gran “fan” del “star system” de Hollywood i un gran amant de l’antiga cultura egípcia dels faraons. Un autor que en la seva maduresa va dominar com ningú altre l’art d’escriure, que també va triomfar amb l’escriptura de best-sellers, que li va permetre portar una vida de comoditats i certs capricis als quals no va voler renunciar mai. Per d’altres el Terenci Moix només era un senyor que sortia molt per la televisió, convocava legions de seguidors que el volien veure per aconseguir el seu autògraf, però que feia massa soroll en tot moment. En aquest sentit la crítica mai el va considerar un escriptor seriós…
Ens trobem al davant d’una personalitat única i fascinant alhora, plena d’ombres, però amb un magnetisme difícil d’evitar que freqüentment aconseguia allò que volia o això és el que a simple vista ens deixava entreveure… A continuació podeu escoltar al mateix Juan Bonilla comentant la seva opinió sobre l’obra i la vida del Terenci Moix:
Aquesta personalitat compulsiva i convulsa també tenia un vessant col·leccionista. Segons comenta el Juan Bonilla, es va dedicar a recopilar tot allò que no va poder tenir durant la seva infància. És molt coneguda la seva gran col·ecció de fotografia d’actors de cinema de l’època daurada de Hollywood i també dels de casa nostra. En paraules del dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, Terenci Moix va estar un cas únic, ja que per ell es tractava d’un home completament dionisíac, i entenem per això la persona que no pot reprimir-se i que no sap guardar-se pels moments dolents. Es tracta de l’Apol·liní que construeix la civilització al concebre el futur, una paraula sense sentit pel Terenci.
De l’autor el Juan Bonilla (1966) podem destacar la seva obra més coneguda pel públic “Nadie conoce a nadie“, adaptada posteriorment al cinema, i “Los principes nubios”, guardonada amb el Premio Biblioteca Breve de 2003. En relació a El tiempo es un sueño pop. Vida y obra de Terenci Moix, podem comentar que el títol: “El tiempo es un sueño pop” l’agafa l’autor del títol que volia donar al quart llibre de les seves memòries el mateix Terenci Moix i, que finalment mai va escriure, davant les dificultats per apropar-se a l’època, finals dels 60 i principis dels 70 i que li obligaven a fer un replantejament de diferents relacions sentimentals que no van acabar bé i, que li obligaven a apropar-se a un passat, en diferents moments una mica idealitzat per ell mateix.
La segona part del llibre, que correspon al títol, Vida y obra de Terenci Moix, és la part principal, a on l’autor vol apropar-nos a les diferents cares del Terenci Moix, fent una anàlisi del personatge, de la seva obra i de l’espai físic on es va moure Terenci: la societat i la cultura catalana a la Barcelona on va viure. A continuació podem visualitzar el documental “Imprescindibles” que ens parla del Terenci per boca de diferents amics, escriptors i artistes que el van conèixer:
El Terenci Moix era més que un simple autor i escriptor de novel·les. Era un autor molt popular, amb una legió de lectors fidels que li seguien allà on anés. Però després de la seva mort sembla que tot això s’ha perdut i, l’autor de la literatura de gran consum semblà que ha estat oblidat del tot pels seus seguidors incondicionals i que les seves obres ja no es venen tant com quan era viu. Els darrers anys de la seva vida va escriure un llibre per any, bàsicament des que va guanyar el Premi Planeta l’any 1986 amb No digas que fue un sueño. Bàsicament es tracta de les seves novel·les més populars i en castellà: Però des de finals dels anys 60 i l’any 1976 va guanyar els principals premis de la literatura catalana: el Victor Català l’any 1968 amb La Torre dels vicis capitals, el Josep Pla amb Onades sobre una roca deserta l’any 1969, el premi Crítica de Serra d’Or amb El dia que va morir Marilyn el 1970, el Prudenci Bertrana i el Crítica de Serra d’Or amb Siro o la increada consciència de la raça l’any 1972 i, el Joan Estelrich amb Sadístic, esperpèntic i àdhuc metafísic el 1976. Segons ens comenta el Juan Bonilla un fet definitiu per la carrera del Terenci Moix va passar amb la presentació de la novel·la El dia que va morir Marilyn, al Premi Nadal del 1965.
L’editor de la revista Destino i un dels personatges més importants del món editorial de la Barcelona franquista, el Josep Vergés, li va comentar que es decideix a escriure en català o en castellà, ja que la seva novel·la estava escrita en una barreja de totes dues. Li va recomanar escriure en català i, a partir d’aquest fet, va començar la carrera d’aquest polièdric escriptor, radicalment diferent respecte a la resta del món literari dels grisos anys 60. Parlem d’un autor provocador, rupturista, pop, que va escriure novel·les, contes, teatre, llibres de viatge, còmic i recomanacions cinematogràfiques i literàries. Podem dir que tota l’obra dels anys 60 i 70 és la menys coneguda, fora de l’àmbit català, encara que va ser totalment traduïda al castellà, però de fet es tracta dels llibres més avantguardistes i complexos que van néixer de la seva creació. Pràcticament tota l’obra del Terenci Moix és autobiogràfica. A continuació un interessant vídeo amb comentaris del Terenci en relació a la literatura feta a casa nostra:
El Tiempo es un sueño pop, és un llibre que va més enllà d’una simple biografia o d’un estudi crític. Es tracta d’un viatge deliciós per la vida i l’obra d’aquest personatge tan singular, únic, seductor, inimitable i apassionat, que va transitar des d’uns inicis rupturistes fins a les etapes finals de la seva carrera més acomodada i conservadora, però no per això menys interessant. De la seva obra podem dir que el Temps és un altre personatge del relat i té una gran importància.
M’agradaria mostrar-vos l’epitafi que realitza l’autor i, que reflecteix molt bé la manera de fer i de viure del nostre entranyable Terenci Moix: ” […] lo cierto es que, antes o después, se borrarán las circunstacias particulares que le hicieron, tantas veces tomar la decisión equivocada, para entregarse a lo fácil, al aplauso enlatado, en lugar de ponerse a prueba a sí mismo como hizo en sus retadores comienzos. El autor de La torre dels vicis capitals, de Món Mascle, de El sexe dels àngels, de El dia que va morir Marilyn, de Onades sobre una roca deserta, de Nuestro Virgen de los mártires, de Amami, Alfredo, de El cine de los sábados, de El beso de Peter Pan, de Extraño en el Paraíso, puede ya prescindir tranquilamente de las cifras de ventas y las presentaciones monumentales. Ahora quizá ya está listo para recibir la consideración indiscutible que merece y que apenas logró en vida: ser reconocido como uno de los más grandes y personales narradores españoles del siglo XX”^[…] (pàg. 491).
Gràcies Terenci per la teva obra i els teus llibres! Una abraçada infinita per tu i per l’Anna!. I finalitzant amb paraules del mateix Bonilla sobre l’oblit que hi ha avui dia sobre l’obra del Terenci Moix i que jo també voldria reivindicar: ” … para recibir la consideración indiscutible que merece y que apenas logró en vida: ser reconocido como uno de los mas grandes narradores españoles del siglo XX” . I als lectors els convido a recuperar aquest autor tan carismàtic i apassionant…
12 Comments
Grande Terenci, escritor irrepetible, valiente y rompedor en una época bien difícil. Muy recomendable la lectura de sus libros, especialmente sus 3 volúmenes de memorias.
Gracias a Toga Yagari por su crónica sobre la obra de Terenci y su invitación a descubrir los libros de Terenci, me ha gustado mucho. Yo he leído mucho a Terenci, ya lo creo, y le echo mucho de menos. Como bien dices a veces me parece increíble tanto silencio, y pienso: qué pasa con los grandes escritores cuando desarecen? Permanece su obra, sí, pero está casi tan enterrada como el cuerpo del propio autor. Qué tiene que pasar para re-descubrir la obra de un escritor después de muerto? Yo creo que además de tiempo debe haber gente como tú Toga Yagari que nos recuerde lo buenos que eran y lo mucho que nos enseñaron…
Muchas gracias. Saludos. Inesio.
Sin duda, Inés, el mejor homenaje a Terenci y sobre todo para los que lo conocistéis, es seguir leyendo su obra y que nuevos lectores sigan comentado sus libros. Besos. Lola
¡Gracias por ser una buena lectora y por no olvidar a nuestro amigo Terenci Moix!
La veritat és que Terenci era alguna cosa més que un simple escriptor, o un bon escriptor. La seva figura i imatge desprenia un magnetisme i un carisma poc freqüent i, està clar que amb la seva desaparició el vessant més lúdic i d’espectacle s’ha perdut. Realment el Terenci Moix era el seu millor agent literari/difusor. Jo també el trobo a faltar i per això convido a tots a fer una recuperació de la seva figura i de la seva obra!
Vaig tenir una època que les novel·les històriques sobre Egipte em fascinaven, així vaig conèixer l’obra de Terenci Moix, sempre recordaré l’obra que me’l va descobrir: El amargo don de la belleza
Una novel·la que també vaig llegir i em va agradar molt! Aprofito per recordar d’altres obres seves de temàtica egípcia: Terenci del Nil, El sueño de Alejandria, La herida de la esfinge, No digas que fue un sueño, El arpista ciego… Un autèntic plaer per tots els amants de la novel·la històrica, d’Egipte i principalment “fans” del Terenci com nosaltres!
Gran escriptor ! La veritat és que Terenci captivava per la seva manera de parlar i de fer, per a seva personalitat que va impregnar tota la seva producció literaria. Fantàstic.
Gran Terenci, no l’hem d’oblidar…. jo també el recordo per les seves novel·les sobre Egipte!!
Navegant per Internet i fent cerca sobre el Terenci Moix vaig trobar aquest treball de recerca del programa de doctorat de Filologia presentat a la UAB l’any 2007 i que fa un recorregut molt exhaustiu sobre la seva vida, obra, bibliografia….i que pot oferir-nos molta més informació sobre tots els aspectes coneguts i no tan coneguts de la seva obra:
http://www.recercat.net/bitstream/handle/2072/4362/Treball+de+recerca.pdf?sequence=1
Que vagi de gust!
Un escritor especial, no deixa indiferent a ningú.
Es tractava d’una persona que volia agradar al seu públic. El volia seduir per poder fer-ho seu i apropar-lo al seu món literari. A més a més era molt divertit i, eren molt interessants i didàctics els seus comentaris sobre els famosos del cinema americà i les seves anècdotes.
Jo el recordo per les seves aparicions a la tele (amb o sense perruquí); a programes de TVE-Sant Cugat, com “Terenci a la fresca”, feia unes entrevistes molt disteses gràcies a la seva simpatia.
Un escriptor a descobrir o a recuperar, sens dubte.
Sense cap mena de dubte era un seductor amb la paraula i també en els mitjans audiovisuals. Una part del seu èxit com a escriptor procedeix de la seva personalitat, de la seva extensa cultura, però també era una persona que volia transmetre i, en aquest intent permanent per fer-ho, s’apropava al llenguatge del carrer, per arribar a més públic i també d’una manera més directa, més actualitzada, fugint potser més del món acadèmic.