Miller, Frank; Varley, Lynn
Elektra lives again
Torroella de Montgrí : Panini, cop. 2007
Pot l’amor redimir-nos dels nostres pecats? És la passió amorosa una mena de bogeria, un malson del qual no podem despertar? El còmic que ressenyem avui, Elektra lives again, intenta respondre a aquestes preguntes.
La història comença amb una visita de l’advocat cec Matt Murdock a una església del barri novaiorquès de la Cuina de l’infern. En Matt va a confessar-se perquè des de fa una setmana té un somni recurrent que el turmenta. En ell apareix un antic amor, Elektra Natchios, una assassina a sou a qui en Matt va veure morir i a qui, malgrat els seus esforços, mai ha pogut oblidar. En el somni, les seves víctimes la persegueixen i assassinen brutalment sense que ell pugui fer res per evitar-ho. Reviure el trauma de la mort de la seva estimada nit rere nit l’està trastornant fins a tal punt que comença a dubtar sobre la seva salut mental. Sembla impossible, però en Matt es pregunta si pot ser que d’alguna manera, Elektra estigui demanant-li ajuda des del més enllà.

Si el nom d’en Matt Murdock us resulta familiar, és perquè es tracta de la identitat civil del superheroi Daredevil, de qui ja vam ressenyar una aventura en un post anterior. En aquesta ocasió ens trobem davant d’una aventura atípica del personatge, centrada més en aspectes psicològics que en la seva vida com a justicier emmascarat. La batalla que lliura és de caràcter íntim i, per aquest motiu, molt més difícil de guanyar, però el premi és infinitament valuós: la redempció de la seva estimada Elektra.

Però qui és Elektra? El personatge va aparèixer per primera vegada a la seva col·lecció regular de Daredevil durant l’etapa que va escriure i dibuixar Frank Miller, autor d’entre d’altres, 300 o Batman: año uno. El bon ofici de Miller va fer que amb només un parell de breus aparicions l’assassina es convertís en un dels personatges femenins favorits dels lectors. No és gens estrany, perquè Elektra barreja la sensualitat d’una femme fatale, el carisma d’una esportista d’elit i la complexa psicologia d’una dóna real. Miller va inspirar-se en un personatge de la tragèdia grega clàssica, l’Electra de Sòfocles, i en les teories psicològiques de Sigmun Freud i Gustav Jung, principalment la del complex d’Electra, per definir les seves característiques i motivacions, com són el seu origen grec, la seva fèrria determinació o la set de venjança per la mort del pare.

En el seu origen, Elektra decideix convertir-se en una lluitadora experta arran de la mort del seu pare, però troba que tots els mestres als quals acudeix la rebutgen per la seva condició de dona. Desesperada, fa un pacte amb la Mà, una secta que practica la màgia negra, que li promet els coneixements que anhela a canvi de la seva ànima. Elektra acabarà deixant la secta poc després per començar la seva carrera com a assassina a sou i retrobarà a en Matt, a qui encara estima. Malauradament, un assassí rival la mata abans que tingui l’oportunitat d’arreglar les coses amb ell. Elektra lives again explora el procés de dol involuntari d’en Matt Murdock, que s’aferra al record d’Elektra i a l’esperança que ella continuï amb vida d’alguna manera. A més a més, ell sap que la Mà no oblida a aquells que els traeixen i, que la resurrecció dels morts es compta entre les seves pràctiques…

Miller fa que l’Elektra vagi adquirint una importància cada cop més gran a mesura que avança la història, passant de ser una figura fantasmagòrica a una presència quasi ineludible i a protagonista absoluta del relat, deixant a en Matt com a mer observador d’uns esdeveniments que escapen a la seva comprensió. L’estil de dibuix de Miller, nerviós, cinètic i visceral, acompanya perfectament aquest relat d’amors truncats i segones oportunitats incertes.
En definitiva, una obra genial, que traspua sang, suor i llàgrimes.. d’amor.
2 Comments
Crec que ha de ser interessant donar-li un punt de vista diferent al còmics clàssics de superherois. Intentaré llegir-lo.
S´ha de llegir tot el que ha escrit i/o dibuixat Frank Miller abans de l´atac d’Al Qaeda a les Torres Bessones, perquè era un geni. Després no, perquè s´ha tornat boig.