Recordes la teva primera lectura? Quina va ser i per què creus que et va marcar?

Un dels primers llibres que recordo llegir d’adolescent va ser La niña que amaba las cerillas, de Gaétan Soucy. Explica la història de dos germans que han viscut i crescut aïllats, al marge de la societat, i que en no haver passat per un procés de socialització normatiu desconeixen els codis socioculturals, tenen un imaginari simbòlic propi, unes lleis i una cosmovisió molt singulars. Em va marcar molt pel seu estil, un ús molt original de la gramàtica i del lèxic de l’autor que genera una sensació d’estranyesa amb la teva pròpia llengua i per tant amb el món (d’això va una mica el llibre, és clar).

L’has tornat a llegir? Què li has trobat, un cop passat el temps?

El torno a llegir de tant en tant per fragments, mai l’he tornat a llegir sencer. Em segueix fascinant la llengua que d’alguna manera inventa l’autor. M’interessa molt la seva experimentació formal, la recerca d’un codi nou, propi, una mica poc comú en narrativa, i que crec que jo mateixa busco en el cinema.

Es llegia a casa teva?  Quin llibre hi havia llavors a la biblioteca familiar, i ara no podria faltar a la teva llibreria particular?

A casa meva es llegia moltíssim. Diria que qualsevol llibre de Foucault.

Un llibre que t’hagi regalat algú que t’importa especialment…

Constructos Flatline, de Mark Fisher.

L’últim llibre que tu has regalat. I per què?

Primeros materiales para una teoría de la jovencita de Tiqqun. És un llibre que em va percudir moltíssim per la potència política de la seva anàlisi sociocultural que condensen en el que per al col·lectiu és la figura emblemàtica del capitalisme tardà, la “joveneta”. Està escrit, com molts dels llibres de Tiqqun, com un compendi de capítols molt curts, de vegades compostos d’unes poques frases, i amb un to una mica pamfletari (en el millor sentit de la paraula).

Quin llibre tens a la tauleta de nit?

Ara mateix, Sin relato, de Lola López Mondéjar, l’últim premi Anagrama d’assaig.

Quin llibre tens a la tauleta de treball?

Per al meu primer llarg, sobre l’enginyeria dels somnis, estic llegint Cuando sueña el cerebro, d’Antonio Zadra i Robert Stickgold.

Tres llibres que hagis llegit, durant el procés de creació d’un projecte, i que expliquin el que fas…

Speculative Communities, d’Aris Komporozos Athanasiou, Digital Cash, de Finn Brunton i No Crypto. Comment Bitcoin a envoûté la planète, de Nastasia Hadjadji. Lectures que vaig fer durant la investigació que va donar lloc a for here am i sitting in a tin can far above the world i a +10K.

Una escriptora o escriptor que no té res a veure amb el que fas o que no coincideix amb com tu veus el món i que, no obstant això, no has pogut deixar de llegir.

Michel Houellebecq.

Un autor o autora per “pensar a les palpentes”.

Donna Haraway.