Houellebecq, Michel
Configuración de la última orilla
Barcelona: Anagrama, 2016
Michel Houllebecq (Saint-Pierre, 1956) és un poeta, novel·lista, assagista i director de cinema reconegut per la seva àmplia obra i famós per la controvèrsia que aixequen algunes de les seves opinions i postures, enfront alguns temes socials i polítics de la França actual.
Algunes de les seves novel·les són considerades de les millors que s’han escrit en les darreres dècades, com són el cas de Les partícules elementals (1999) i Plataforma (2002). Altres novel·les seves importants són La possibilitat d’una illa (2005), El mapa i el territori (2011) i Submissió (2015) amb la que també va aixecar molta polèmica al barrejar el tema de l’Islam i la política.
La seva obra poètica es troba recollida al volum Poesía (2012), una antologia que recull els seus cinc poemaris publicats fins ara. Aquest Configuración de la última orilla (2016) és el seu darrer poemari, acabat de publicar en castellà recentment.
A Configuración de la última orilla, que es compon de cinc parts, trobem un Houellebecq poeta més intimista i reflexiu del que ens té acostumats, tot i que també hi ha espai per a la cruesa, la provocació i la radicalitat.
Als poemes predominen temes com el desig, la mort, el dolor, l’amor, l’absència, la malaltia i l’erotisme, però a tots ells hi ha present el pas del temps, la transitorietat de la vida i la provisionalitat de l’home.
La majoria estan escrits en primera persona, fet que atorga molta intimitat, sinceritat i força als poemes, que alguns estan escrits seguint la mètrica i la rima canònica i altres el vers lliure.
A continuació teniu una bona mostra d’aquests poemes:
“Mi obsesión de siempre y mi fervor noval
Os agitáis en mí por un deseo nuevo
Paradójico, ligero como una sonrisa distante.
(La distancia entra las pieles,
Si se logra reducir,
Da paso a un mundo tan bello
Como una risa franca)”
“Un momento amplio, hostil, donde se mueve y agita todo;
En los balcones del cielo se enrosca una noche roja,
Sostenes del vacío, lencería de la nada
¿Dónde están los cuerpos vivos que se agitaban dentro?
Han partido a trabajar por praderas malsanas
En Hoyos llenos de agua, rodeados de helechos
Y la noche ha caído, lentamente, sobre la planicie
El cielo no se acuerda, ni la noche, ni el invierno.”
“He vivido muchas aventuras,
Preservativos usados
Incluso visité la naturaleza
Y me pareció desordenada.
Pasé por el Pentothal,
Bebí Tequilas Sunrise
Mi vida es un fiasco total,
I know the moonlight paradise.”
“Y la continuación. Nada demasiado interesante. ¿Qué podría decir que no sea personal?
Como en el teclado de mi inteligencia las ecuaciones de Maxwell se vuelven variaciones inútiles, decido volver a encender un cigarrillo.
Esta noche, he decidido aumentar a tres comprimidos de Halcion. Es una evolución sin duda ineludible.
En cierto modo, es más bien exasperante constatar que conservo la facultad de esperar algo.”
