Bascompte, Jordi; Luque, Bartolo. Evolució i complexitat. Alzira : Bromera ; València : Universitat de València, 2011.

La complexitat és com la pornografia: difícil de definir, però fàcil de reconèixer (p. 27).

Una petita mostra del llenguatge amè i desenfadat amb què està escrit aquest llibre. I una de les coses que fan que sigui un text de divulgació entretingut. Aquest llibre també és interessant. Si em seguiu us diré perquè m’ha agradat.

El llibre ens convida a apropar-nos a la complexitat de l’evolució amb l’exposició de la complexa relació paràsita entre els grills i les mosques Ormia. Aquestes troben als grills amb la seva oïda: unes “orelles” d’un àrea d’ 1 mm². Fa després una repassada per un grapat de temes, uns pocs d’aquests poc freqüents a la  narrativa de “ciència popular“. En aquest sentit, m’ha agradat trobar una explicació molt planera sobre el internalisme i l’externalisme en biologia, sobre com les restriccions condicionen en part el “destí” de l’espècie. I per a més fruïció del lector, trobem aquí referències al treball de Pere Alberch, un badaloní que va fer recerca molt destacada en aquest camp al costat del paleontòleg Stephen Jay Gould.

Aquest últim autor i altres evolucionistes “saltacionistes” tenen un protagonisme considerable en aquest llibre. Follejant el llibre i veient que hi havia fotografies d’aquests, vaig pensar que l’exposició seria de crítica més aviat negativa. Javier Sampedro, biòleg i periodista, deia que per medrar en el departament calia evitar tenir-los com a model. Bascompte i Luque no fan res d’això. Utilitzen els seus arguments per explicar com l’evolució es dóna de diferent manera i a diferents escales. No és un criteri que gaudeixi d’un consens total. Però ja està bé que no quedi soterrat sota l’explicació més ortodoxa de l’evolució.

Una última cosa que vull esmentar del llibre: la participació del físics. Sorprèn la fascinació que provoca l’evolució sobre aquests investigadors. Jorge Wagensberg deia que “La idea de Darwin (i Wallace) de la selecció natural és, probablement, la idea més brillant de tota la història de la civilització”. John F. W. Herschel responia “el reemplaçament de les espècies extingides per altres” quan li preguntaven pel “misteris dels misteris”. Un exemple més: tot aquest llibre. La física ens mostra quines limitacions tenen les estructures a la natura. I també introdueix noves formes d’investigació de certs temes, com per exemple l’estudi de xarxes i els fenòmens d’extinció.

Tot això i més en aquest llibre concís i amè. Complexitat? Només al títol i com a tema. Però per a res en la seva lectura.