FITZCARRALDO
La tribu nadiua del territori amazònic Cayahuari Yacu no l’anomena així per casualitat. El que vol dir és: “la Terra allà on Déu no va acabar la Creació”. Ell@s creuen que, abans que la raça humana desaparegui, el Creador tornarà per a completar la seva feina. En aquesta terra voluptuosa i salvatge voldrà realitzar el seu somni Fitzcarraldo.
El veterà director germànic Werner Herzog ha explorat un mateix leit motiv en algun dels seus films més celebrats: Fins on i fins a què pot arribar la bogeria d’un ésser humà posat en una situació que el supera? “El conquistador español” buscant la ciutat secreta inca d’or a Aguirre, la cólera de Dios, o el naturalista amateur que estimava als perillosos ossos bruns (grizzly bears) al documental real i veraç Grizzly man, en són dos tasts deliciosos. També es va atrevir amb personatges universals com Dràcula (Nosferatu), però atribuint-li trets únics: ell és el portador de la pesta negra en el seu europeu viatge (de Transilvània a la riba nord d’Alemanya en aquest cas), alhora que s’enfronta de manera sorprenentment filosòfica al fet de no poder envellir i morir.
Ara bé, Herzog necessitava un alter ego massa especial per a donar vida a aquests il·luminats. A tal efecte, va crear un matrimoni artístic amb la potència d’una explosió nuclear. El seu còmplice de crims era l’enigmàtic i inquietant actor Klaus Kinski. Ja havien viscut tres grans aventures junts, i van decidir que una quarta tenia tot el sentit del món. Buscant un radical contrast, en pantalla al costat de Kinski hi seria una persona de bellesa encegadora, combinada amb extrema sensibilitat i talent: la immortal Claudia Cardinale.

Un grapat de nens indígenes miren girar un tocadiscs i escolten la veu tenora del gran Caruso. Els canta una peça de Pagliacci de Leoncavallo. Són tots a una vivenda suspesa sobre l’inacabable riu-serp. Algú somriu amb tot de dents blanques, autor d’aquesta trobada entre dos móns. Fitzcarraldo és una ànima càlida que regalima generositat, i el seu projecte boig i impossible és una mostra més d’aquest amor als altres, que tan bé pot veure la seva companya, amb tendres ulls còmplices. Però, serà capaç de girar somni en realitat ? El que calgui, inclòs grimpar al campanar de l’estimada i peruana ciutat d’Iquitos i cridar-ho als quatre vents!
Quedeu avisats: no és el cinema de Herzog gust de qualsevol paladar. La seva aspror i compromís amb les experiències extremes el converteixen en un autor d’aquells de “odia’l o estima’l”, una espècie de Passolini sense tendències suïcides. Però com tots els Autors amb “A” majúscula, el que et regalen segur és una vivència DIFERENT. Us convido a que us pugeu al vaixell i us deixeu endur durant cent cinquanta-vuit minuts Amazones amunt (o avall). Amb aquests capitans, l’ excitació i el risc estan garantits. Paraula.
2 Comments
Fitzcarraldo és aventura, exploració, bogeria, megalomania, cinema èpic per revisitar i el llibre que aprofito per recomanar-vos a modo d´un diari de rodatge a propòsit d´aquella experiència es diu “Conquista de lo inútil” publicat en 2010 per Blackie Books. Que ho gaudiu!!
I per a tots aquells fans de Werner Herzog que el vulguin veure en acció, el director inaugurarà el Cicle de cinema alemany actual de la Filmoteca, el 21 d’octubre, on presentarà “Nomad: In the Footsteps of Bruce Chatwin”. Us deixo l’enllaç per a més informació: https://filmoteca.cat/web/ca/cicle/cinema-alemany-actual-2021