De pare gallec i de mare catalana, era el segon de nou germans. Va néixer el 17 de gener de 1942 a Madrid amb el nom de Rafael Antonio Benito Fraguas de Pablo. No va destacar en els seus estudis d’enginyeria de telecomunicacions. Es va dedicar des dels catorze anys a treballar com a tècnic de telecine a TVE, i com a “mesclador d’imatge des del 1962. El seu nom artístic es basa en la traducció al català de la paraula “Fraguas”.
Aquest llibre és el primer de tres, que formen part d’un conjunt de tres volums que desenvolupen la història d’Espanya des del 1998 i fins al període de la Transició. El segon volum va del període 1939-1978: la posguerra, el franquismo y hacia la libertad i, el tercer volum, 1978-1982: la Constitución y la transición. La primera Historia de aquí, s’havia publicat vint anys abans en fascicles i, tractava des de la Prehistòria fins a l’actualitat.
L’any 1973 deixa la televisió per dedicar-se a l’humor gràfic. El seu primer dibuix és de l’any 1964 en el diari Pueblo. Del diari Informaciones, passa al 1970 a la revista Diez Minutos i, després a les publicacions d’humor, Hermano Lobo, Por favor i El jueves. Va treballar pels diaris Diario 16, El Mundo i des del 1995, publica un acudit diari al periòdic El País i fins a l’actualitat. També ha treballat en ràdio de la mà de professionals com Luis del Olmo, Javier Sardá i Gemma Nierga.
També ha dirigit películes: País S. A., 1975, y El bengador gusticiero y su pastelera madre, 1977, sèries de televisió, El Mulińandupelicascarabajo (1968), Nosotros (1969) i 24 horas aquí (1976), en TVE, i Deformesemanal (1991), en Telemadrid. La seva darrera aparició televisiva va ser a TVE en el programa Pecadores Impequeibols (2014). A continuació un dels programes dedicat a la mandra/”pereza”.
https://youtu.be/TRW65c52LpU
A la seva obra, ocupa un espai important el “costumisme” i la crítica social. Des que va començar a publicar una vinyeta diària en 1964, no ha parat d’augmentar l’imaginari espanyol de personatges i expressions surrealistes, bàsicament “forgianes”, com per exemple: gensanta, bocata, vadiós, mosanda, soparece, dremía, formidéibol, gurtelidos ( la més recent de totes referides a les persones relacionades amb la trama Gurtel), saztamente, quinjusticia. Tenia una capacitat innata per la creació de noves paraules i de personatges, com el seu conegut Blasillo, Concha i Mariano, els nàufrags… inspirats com d’altres en persones reals del carrer. És un referent de la premsa espanyola. Narrador i generador d’opinió, ens va ensenyar a mirar i a entendre la realitat, des del respecte a l’altre amb sensibilitat i humilitat, i va fer crítica del país des de l’humor. Creador d’un univers imprescindible de l’humor gràfic a Espanya durant els anys clau de la formació de la seva història contemporània. Ens ha deixat el cronista de la història real política i social de l’Espanya contemporània. Un imprescindible que fins al dia d’avui va merèixer un pasodoble: Antonio Fraguas, el “Forges”.
En relació als premis podríem parlar durant hores, per això només destacaré els més importants i transcendents: Premi de la FAO en 2012. I per finalitzar, us deixem amb el programa Imprescindibles, Antonio el Forgesporáneo, un homenatge a la figura professional i humana del gran dibuixant Forges (DEP). Et trobarem a faltar molt!!
https://youtu.be/3rqI8ahkSlM
2 Comments
Encara que només fos pels neologismes com bocata, tocata, tontoculo i molts més tots “forgendros” ja caldria reivindicar la feina d´aquest humorista singular (i evidentment consultar la seva obra).
Va contribuir al diccionari de la RAE amb el vocable “bocata”, terme utilitzat per la gent de forma popular. Hi ha infinitat de paraules creades pel seu enginy com gensanta, formidéibo, dremía que sempre ens fan riure, i recordar la gran seva capacitat creadora de nou vocabulari amb una facilitat increïble. A les biblioteques podeu trobar molts llibres seus i comprovar amb humor la seva particular visió del món.