El zuihitsu és un gènere de literatura intimista que va aparèixer en el període Heian (794-1185) que replega entrades de diari, impressions i reflexions escrites tot seguint el pinzell, tal com suggereix la paraula que li dóna nom.
El Quadern de capçalera de Sei Shonagon va inaugurar aquest gènere, al qual es va afegir La Novel·la de Genji de Murasaki Shikibu, i altres obres de cortesanes del mateix període, com ara Dama Sarashina.
Tot i que va començar com un gènere eminentment femení, al llarg del temps molts escriptors masculins van fer importants contribucions, d’entre els que destaquen Kamo No Choomei, ja en el període de Kamakura (1185-1333), o Kenko Yoshida, en el de Muromatchi (1336-1573).
Com a gènere àmpliament centrat en l’escriptura personal i la contemplació, els textos zuihitsu tendeixen a explorar les visions captades en el moment mateix de la composició. Entre els temes dominants, de tota manera, també s’inclouen la condició de la vida aristocràtica i les seves falles, així com les desventures del món i dels éssers humans. Moltes de les seves obres reflecteixen els temes “típics” japonesos, en forma de visions poètiques del canvi de estacions i de la bellesa natural. D’altra banda, el zuihitsu propi del període de Kamakura, fortament arrelat en el pensament budista, conté meditacions sobre la no-permanència del món material, així com consideracions generals sobre la degeneració de la societat de l’època.
Però el zuihitsu va arribar a la seva màxima popularitat en el període Edo (1603-1867), on va trobar una àmplia audiència entre la burgesia emergent, i inclòs va guanyar una reputació acadèmica quan respectables erudits van començar a escriure en estil zuihitsu. Entre els autors més representatius d’aquest període es troben Motoori Norinaga, Yokoi Yayu i Matsudaira Sadanobu.
MURASAKI SHIKIBU
La historia de Genji
Girona: Atalanta, 2006
La historia de Genji II
Girona: Atalanta, 2006
Escrita per una dona del refinat Japó imperial de la segona meitat del segle X, conjuga la novel·la d’aprenentatge, el relat amorós i eròtic, la saga familiar i la crònica de costums, construint un gran fris històric d’una societat en plena esplendor. Sovint considerada la primera novel·la moderna o la primera novel·la psicològica, Genji Monogatari ha exercit sens dubte una enorme influència tant en els cànons literaris orientals com en els occidentals.
SARASHINA
Sueños y ensoñaciones de una dama de Heian
Girona : Atalanta, 2008
Amb una prosa neta, natural i moderna, l’autora anònima coneguda com a Dama Sarashina, ens submergeix en un món llunyà, dominat pel culta a la bellesa i un profund sentiment budista sobre la trivialitat de les accions humanes. Les descripcions dels seus viatges i pelegrinatges fan que aquesta obra sigui única en el seu període, així com la primera en el gènere de literatura de viatges.
SEI SHONAGON
Quadern de capçalera
Barcelona : La Magrana [etc.], 2007
El Quadern de capçalera és un dels diaris íntims més cèlebres de la literatura universal. Escrit al segle X per una dama de la cort imperial japonesa, el llibre està compost per un seguit de capítols breus en què la descripció de la vida cortesana es barreja amb aforismes i reflexions propers a l’assaig. L’agudesa d’observació, el refinament estilístic, la ironia i la llibertat de judici amb què està escrit van dur Octavio Paz a descriure’l com “un món meravellosament suspès en si mateix, proper i remot alhora, com tancat en una campana de vidre”. Al 1996 Peter Greenaway va filmar The Pillow Book, una preciosista pel·lícula basada en aquest llibre.
IZUMI SHIKIBU
Diarios de damas de la corte Heian
Barcelona : Destino, 2007
Els diaris de Izumi Shikibu, Murasaki Shikibu i Dama Sarashina que es recullen en aquest llibre mostren l’enorme varietat del gènere del zuihitsu: des dels poemes que representen històries d’amor tràgic, com en el cas de Izumi Shikibu, a l’estil àcid i crític de Murasaki Shikibu, on el confessionalisme és preponderant.
;
KAMO NO CHOOMEI
Un Relato desde mi choza = Hoojooki
Madrid : Hiperión, cop. 1998
Escrit al 1212, Hoojooki, o Hōjōki, recull el concepte budista de no-permanència (mujō) a través de la descripció dels diversos desastres que va sofrir la ciutat de Kyoto, com els terratrèmols, la fam o els tornados. Després d’una vida dissoluta Choomei es transforma en monjo budista i s’allunya més i més cap a les muntanyes, fins a acabar vivint en una petita barraca de 3 metres quadrats, des de on reflexiona sobre la futilitat de la vida.
;
KENKO YOSHIDA
Tsurezuregusa: ocurrencias de un ocioso
Madrid: Hiperión, 1986
Tsurezuregusa és una col·lecció d’assaigs escrits pel monjo Kenko Yoshida entre el 1330 i 1332. L’obra està àmpliament considerada com el germen de la literatura medieval japonesa y una de les més representatives del zuihitsu escrit per homes, juntament amb el Hoojooki de Kamo no Choomei.
;
Textos electrònics
– Diao Chuang Zhu Ren. Zuihitsu : libro que no es un libro, escrito como una carta que no será enviada. Buenos Aires : Sisabianovenia, 2004. [Consulta: 19 de juny de 2016].
– Ferraro, V. Ética y estética de la era Heian. (Consulta: 19 de juny de 2016). [Missatge en un bloc].
– Kyōden Santō. Seisei Rōjin zuihitsu. [Consulta: 19 de juny de 2016]. Bunkeidō Chōjiya Heibei, 1836.
– Ramirez-Christensen, E. Writers of the Heian Era. En Women in World History. 5 de maig de 2013 [Consulta: 19 de juny de 2016].
– Rudd, A. Following Where the Brush Leads: The Potential of the Zuihitsu in American Postmodernist Literature. Plaza: Dialogues In Language And Literature. I, 2011. [Consulta: 19 de juny de 2016].
–Casa Àsia. [Consulta: 19 de juny de 2016]
– Hemmann, Kathryn. Contemporary Japanese Literature. Darrera actualització: 25 de maig de 2016. [Consulta: 19 de juny de 2016]
– J’Lit Books from Japan. [Consulta: 19 de juny de 2016]
– Matellanes García, Anna. Koratai: literatura japonesa y de otras latitudes. Darrera actualització: 15 de juny de 2016. [Consulta: 19 de juny de 2016]
Centre d’interès del Japó de la Biblioteca Jaume Fuster
