Nosaltres, Un món feliç, 1984, Fahrenheit 451... títols clàssics en la profusió de la ciència-ficció distòpica, quasi un subgènere literari del segle XX. Les guerres mundials, els canvis tecnològics, el neoliberalisme, la guerra freda... són elements que reforcen les visions distòpiques i postapocalíptiques del futur. Sovint tenim moviments en la ciència-ficció com l’anomenat ciberpunk que participa d’elements distòpics en les societats que descriu.

La utopia, a més, es modifica amb els nous temps, etiquetada per alguns autors i crítics segons els temes que tracten i que donen noms com l’ecotopia o la ginecotopia, per posar dos exemples. A cavall entre la fantasia i la ciència-ficció sorgeix també la ucronia, una visió alternativa de la societat que s’ubica en una història imaginada o modificada.

La distopia, més enllà de la novel·la, arriba també a les històries del món del còmic (amb grans clàssics com V for Vendetta d’Alan Moore i David Lloyd); el cinema realitza moltes pel·lícules distòpiques (sovint adaptacions literàries); i en els videojocs també s’utilitzen molts elements, distòpics o ucrònics (sobretot en aventures gràfiques).