Cecile, filla de pare haitià i mare francesa, recupera cançons de diferents èpoques i cultures, des del segle XII, combinant-les amb composicions noves i utilitzant com a llengua d’expressió principalment el francès, però també l’anglès, l’occità i el crioll haitià. Entre el repertori de músics destaquen els pianistes Sullivan Fortner i Aaron Diehl, així com l’ús d’instruments africans tradicionals com el djembé o la sansa.
El veterà bluesman de Luouisiana, que es va donar a conèixer discogràficament a finals dels anys setanta, ens presenta un LP vitalista al qual trobarem la seva especial manera de barrejar el Blues i el Funk. Cançó rere cançó la seva veu plena de saviesa i sentiment es fa acompanyar per una brillant secció de vents. Bobby Rush amb aquesta gravació va ser el guanyador del premi Grammy al millor àlbum de Blues Tradicional del 2023.
El bateria de Philadelphia es fa acompanyar de músics destacats com Dezron Douglas, Joel Ross, David Virelles i Immanuel Wilkins per tal de donar forma a aquest bonic homenatge al seu pare, el violinista John Blake Jr. Al llarg dels deu temes anirem trobant pinzellades de Be-bop, Latin Jazz i Funk.
A aquest debut de la cantant Marley Munroe ens deixem endur per la seva veu sinuosa i elegant, podríem dir que propera a l’estil de la meravellosa Cassandra Wilson. Marley, a més, té un component estètic molt personal i ha estat definida pel periodista Gilles Peterson com la “Grace Jones del Jazz”. Es tracta d’un treball amb un total de set versions (d’artistes com Nina Simone, Bill Evans o Tim Hardin) que segur que agradaran als amants del Jazz clàssic.
Alba Careta en aquest tercer treball discogràfic contínua creant temes exuberants a partir de la improvisació de la seva trompeta sense oblidar les arrels de les melodies tradicionals de Catalunya. A més, la d'Avinyó demostra ser una cantant a tenir en compte. Un àlbum apassionat, ardent com la teia que apareix a la portada.
Àlbum de debut del trio integrat per Jacob Lusk, Ryan Hope i Ari Balouzian. Destaca l'espectacular veu de Lusk (ex-concursant del programa televisiu American Idol) per sobre d'uns temes que es mouen entre el soul, el jazz, el gòspel i certes atmosferes orquestrals. Un grup al qual caldrà seguir de prop.
Un estudi en profunditat que analitza els orígens del jazz i la seva primera etapa de desenvolupament des d’un punt de vista social. Basada en multitud de fonts consultades i il·lustrat amb més de 3000 imatges, l’obra es divideix en dos volums. El primer, titulat “Del pantano de la esclavitud al blues de la segregación”, aprofundeix en el seu origen rural i les condicions socials que van afavorir el seu naixement, en un context condicionat per l’abolició de l’esclavitud i la industrialització del país. El segon volum, “En los tiempos de la bañera de ginebra”, segueix els moviments migratoris a les grans ciutats del nord i el seu impacte en els moviments socials, així com el paper del jazz en la cultura de masses.
El periodista Luis Lapuente fa un repàs des dels anys cinquanta fins al segle XXI dels LP essencials per entendre l'evolució de la música Soul. Trobarem informació d'obres tan importants com Otis blue d'Otis Redding, What's going on de Marvin Gaye o Back in black d'Amy Winehouse però també de gravacions menys conegudes com a Total destruction to your mind de Swamp Dogg. Aquest llibre tanca la trilogia de l'autor sobre aquest gènere musical que es va iniciar amb El muelle de la bahía: una historia del soul (Efe Eme, 2015) i La tierra de las mil danzas: los grandes del soul (Efe Eme, 2020), ambdós disponibles a la nostra biblioteca.
Detroit, EEUU, principis dels anys seixanta. Un petit segell discogràfic especialitzat en soul comença a tenir èxit. Parlem del segell Motown fundat per Berry Gordy, visionari home de negocis que va descobrir al món el talent d'artistes com The Supremes, Stevie Wonder, The Temptations, Smokie Robinson i el nostre protagonista: Marvin Gaye. Gordy va capgirar la indústria discogràfica dels anys seixanta amb les seves gravacions a les quals sempre participaven els mateixos músics de sessió (anomenats The Funk Brothers) i amb cançons creades per un petit grup de compositors (entre ells els prestigiosos Holland i Dozier). Aquesta manera de treballar va fer que el cost de les gravacions no fos gaire important i alhora van donar a totes les cançons un estil soul ballable, fresc i vibrant que va meravellar a tots els joves del país.
Marvin Gaye va iniciar els seus passos com a cantant a Motown amb poc èxit amb una imatge i unes cançons que tenien més a veure amb crooners com Nat King Cole o Frank Sinatra que no pas amb les melodies infeccioses que cantaven The Supremes o The Miracles.
A aquells anys va començar una relació amorosa amb Anna Gordy, germana de Berry Gordy, i progressivament la seva carrera musical va anar creixent en popularitat amb discos tan exitosos com Take Two (a duo amb Kim Weston), United (a duo amb Tammi Terrell) o I heard it thoght the grapevine.
Però, amb l'arribada dels anys setanta tot va canviar. La societat dels Estats Units vivia un moment tumultuós per les contínues reivindicacions d'igualtat de drets dels afroamericans, la guerra del Vietnam i l'activisme polític de finals dels anys seixanta.
Gaye malgrat haver aconseguit el seu desitjat èxit discogràfic era una persona infeliç i plena d'inseguretats. La relació amb el seu pare era molt difícil, es trobava en plena crisi matrimonial amb Anna Gordy, molt afectat per la mort de la seva companya artística Tammi Terrell als 24 anys i impressionat per les crues històries que li explicava el seu germà Frankie que va estar durant tres anys a l'exèrcit durant la guerra de Vietnam.
Quan es va editar What's going on l'any 1971 Berry Gordy pensava que seria un gran fracàs comercial. Aquest LP no està adreçat a joves que volen passar-ho bé, a aquell públic potencial de Motown als anys seixanta.
Marvin Gaye va apostar fort per aquesta obra i, al cap i a la fi, el temps li va donar la raó. En només un any va vendre dos milions de còpies.
D'entrada a la portada apareix un retrat del nostre protagonista sense afaitar, sota la pluja i amb una expressió de preocupació. Un altre aspecte a destacar és la manca d'un single clar que pogués sonar a la ràdio i convertir el disc en un èxit. La cançó més recordada serà What's going on un tema orquestrat de soul elegant que no deixa de llençar preguntes retòriques que intenten fer reflexionar a l'oient.
L'àlbum es va gravar en només deu dies i es podria dir que té una estructura unitària, els temes es van enllaçant i es repeteixen algunes melodies al llarg de tot el disc. Trobem influències del jazz, del gòspel i de la música clàssica, a més conté molts arrengaments complexos fent servir instruments de corda i cors.
What's going on va ser el cim creatiu de Marvin Gaye i any rere any s'ha anat donant a aquesta obra el valor artístic que mereix. La revista Rolling Stone el va escollir com el primer d'entre els 500 millors àlbums de tots el temps.
Al perfil Spotify de la Biblioteca Vallcarca i els Penitents - M. Antonieta Cot també trobareu la playlist dedicada a aquest número d'Eh La Bas!
Dibuixos originals: David Pla
Foto de portada: Atikh Bana
Fotografia article: Marvin Gaye: Photograph by Jim Britt, publicity photo of Marvin Gaye in 1973, via Wikimedia Commons
2 Comments
no coneixo el cd EH La Bas, pero prenc nota perque m’ interessa el jazz.
Hola, Mireia. Aquest butlletí musical s’anomena “Eh, La Bas!” i a l’apartat “Salt Peanuts” apareixen les recomanacions en CD que tenim a la nostra biblioteca.
Si t’interessa, a aquest enllaç trobaràs més números del nostre butlletí https://bibarnabloc.cat/tipus-de-guies/musica/
Salutacions