Jazz, blues i soul
NÚM. 15
A aquest curiós treball trobem un mà a mà entre dos dels millors contrabaixistes del jazz actual: Christian McBride i Edgar Meyer, autèntics virtuosos de l’instrument que han col·laborat amb artistes tan destacats com Freddie Hubbard, McCoy Tyner, Herbie Hancock o Paul McCartney. Un àlbum totalment instrumental amb els dos contrabaixos com a protagonistes absoluts, McBride sempre amb un toc més jazzy i Meyer fent servir un arc als seus solos i apropant-se a la música clàssica.
Es podria dir que Lakecia és la continuadora de la tradició de saxofonistes de jazz llegendaris com Charlie Parker o John Coltrane, però afegint elements del R&B, el soul i el hip-hop. A Phoenix parla de la importància de la cultura afroamericana i de la dona a la societat dels Estats Units d'Amèrica. És un LP enèrgic, reivindicatiu, gravat a Nova York i que compta amb convidats de luxe com Diane Reeves o Wayne Shorter.
Només cal escoltar els primers segons de la cançó Devil in the Room perquè Tinsley Ellis ens tingui just on vol: completament hipnotitzats pel ritme i la seva veu. Es tracta d’un treball de blues acústic amb una producció brillant, a càrrec del mateix Ellis. Nou dels temes són creacions del veterà bluesman d’Atlanta, i tres són versions de composicions de Son House, Willie Dixon i Leo Kottke.
L'esperadíssim nou treball de la saxofonista londinenca no ha decebut ni a la crítica ni al públic i meravella, una vegada més, amb la seva manera d'apropar al jazz gèneres com el R&B, el dub i algunes orquestracions de música clàssica. Col·laboren Esperanza Spalding, Georgia, Anne Muldrow i la Chineke! Orchestra.
L'actual escena de jazz de Londres continua donant a conèixer grans artistes com Nubya Garcia, Shabaka, The Comet is Coming o els protagonistes d'aquesta ressenya: Ezra Collective. Aquest àlbum, tal com indica el seu títol, és una crida al ball amb ritmes funk i afrobeat plens de goove amb un gran treball de bateria, baix i secció de vents.
La primera formació d'aquest grup gospel va aparèixer l'any 1939 i des de d'aleshores fins a l'actualitat hi han hagut diversos canvis de membres. A la seva llarga trajectòria The Blind Boys of Alabama han treballat amb artistes tan importants com Prince, Peter Gabriel, Lou Reed i Ben Harper. L'any 2024 van guanyar un Grammy amb aquest LP, una gravació plena d'espiritualitat, captivadores interpretacions amb ressons de Robert Johnson, Sister Rosetta Tharpe o Big Bill Broonzy.
La historiadora i musicòloga Judith Trick, al llarg de més de cinc-centes pàgines, fa un exhaustiu repàs a la vida i obra d'aquesta artista clau dintre de la música jazz. Coneixerem la seva difícil infantesa, els seus inicis a un cor eclesiàstic i l’èxit que va obtenir amb obres tan imprescindibles com Ella and Louis o Ella in Berlin: Mack the Knife.
Mitjançant diferents entrevistes a familiars, amics i companys del protagonista, anirem veient la fascinació que des de petit va sentir per la guitarra, el perfeccionament de la seva exquisida tècnica a l’hora de tocar l’instrument, però també l’esforç i el treball constant (als anys setanta va arribar a fer tres-cents concerts a l'any) que van fer que el petit Riley King es convertís en el rei del blues.
“I ara, senyores i senyors, tenim el gust de presentar-los a l’estrella de l’espectacle, al jove a qui han estat esperant: Mister Soul, així que donem-li tots la benvinguda a l’escenari amb un gran aplaudiment, rebem a Sam Cooke”.
Amb aquestes paraules comença aquest LP gravat en directe el The Harlem Square Club de Miami una nit de 1963.
Cooke es va fer acompanyar pel guitarrista Cliff White, Albert “June” Garner a la bateria, King Curtis al saxòfon i alguns músics locals.
El cantant ja havia editat exitosos discos com Twistin’ the Night Away, Mr. Soul o Night Beat, però aquestes produccions poc tenen a veure so d’aquest treball en directe molt més cru i apassionat.
Aquestes gravacions anteriors estaven clarament orientades a un públic blanc i acostumat a les ensucrades balades de principis dels anys seixanta.
Cal dir que aquest disc no va ser editat per RCA fins a l’any 1985, ja que executius del segell discogràfic consideraven que podria anar contra la imatge de crooner elegant que sempre va caracteritzar a Cooke fins a la seva mort l’any 1964.
Aquí no trobarem res d’això. Només cal sentir la seva brillant interpretació de Bring it on home to me, una barreja d’èxtasi religiós, sexualitat, romanticisme i una connexió total amb el públic.
Sense ser-ne conscient, Sam Cooke ens va deixar com a llegat un dels millors àlbums en directe de tota la història.
Al perfil Spotify de la Biblioteca Vallcarca i els Penitents - M. Antonieta Cot també trobareu la playlist dedicada a aquest número d'Eh La Bas!
(Chicago, 1933 – Bel Air, 2024)
Va començar la seva trajectòria musical a principis dels anys cinquanta tocant la trompeta a la banda d’acompanyament de Ray Charles, només tres anys major que el nostre protagonista.
Va col·laborar amb músics de jazz com Lionel Hampton i Roy Haynes, però la seva gran oportunitat va arribar quan va ser contractat com a director musical de la banda de Frank Sinatra.
Durant aquells anys també va compondre bandes sonores de pel·lícules com In the Heat of the Night de Norman Jewison o In Cold Blood de Richard Brooks, l’adaptació de la cèlebre novel·la de Truman Capote.
Més endavant va compondre els temes principals de sèries de televisió com Ironside o The Bill Cosby Show.
Tot i això, va aconseguir l’èxit més absolut amb la producció dels àlbums Off the Wall, Thriller i Bad de Michael Jackson. Cal dir que entre tots tres s’han venut uns 120 milions de còpies.
Quincy Jones sempre serà recordat com un dels músics més importants del segle XX, que va tenir el privilegi de col·laborar amb Ella Fitzgerald, Miles Davis, Sarah Vaughan o Dizzy Gillespie.
Dibuixos originals: David Pla
Foto de portada: TJ Dragotta
Fotografies articles:
Sam Cooke:
via Wikemedia Commons
Quincy Jones:
Los Angeles Times Photographic Collection via Wikipedia Commons
John Mathew Smith & www.celebrity-photos.com via Wikipedia Commons
Portada playlist "Versions soul":
2 Comments
Apuntat el directe de Sam Cooke! Una veu meravellosa de la trobo que poc se’n parla avui dia.
Fas bé en reivindicar a aquest gran artista, Mireia! Ens va deixar massa jove però el seu llegat no morirà mai.