L | Elise i Dagmar es comporten com qualsevol altra parella d’enamorades, tret que a la seva cinquantena, estan feliçment casades amb altres persones. Què fer quan l’amor arriba inesperadament i no el pots frenar? Una història d’amor, desig, gelós, lleialtats i molta alegria i dolor barrejades.

G | Després de la mort del seu pare, Didier Eribon torna a la seva ciutat natal, Reims, i redescobreix tot el que havia deixat enrere trenta anys abans, quan va fugir d’un món social, familiar, popular i provincià els valors i sensibilitats dels quals mai no va compartir. De família pobra, en un entorn homòfob i cada vegada més xenòfob, Eribon se’n va a París per viure la seva homosexualitat i forjar el seu univers intel·lectual. Un relat personal i un retrat sociològic d’una classe i d’un país, emotiu i lúcid.

T | Quan Camila va arribar a Córdoba per estudiar, una nit, morta de por, va anar a espiar a les travestis del Parque Sarmiento i hi acabà trobant el seu lloc de pertinença. Las malas és un ritus d’iniciació, un conte de fades i de terror, un retrat de grup, un manifest explosiu. Fúria i festa alhora. Una novel·la plena de vida.

B | Una aproximació personal, però col·lectiva i política a la bisexualitat, una identitat en constant dissidència, més enllà del desigt, i en oberta resistència a la violència estructural. I, rere molts anys d’invisibilitat i discriminació tant pel col·lectiu heterosexual com del propi LGTBIAQ+, constatar que també pot ser un punt de trobada i un lloc de celebració, un espai habitable.

I | 10 dones intersex incorporen nous enunciats i significats sobre la intersexualitat, reconvertint un “objecte” d’estudi en subjecte polític – un subjecte en construcció, amb capacitat d’acció i lluita pel canvi social-. I ho fan a partir de la metodologia “soliloquis corporals”, on a través de conversacions a soles amb una mateixa, relatades en veu alta i emmagatzemades en un dispositiu d’àudio. Amb ells, ha pogut anar identificant ritus comuns –despatologització, desarmarització i acció conjunta de suport– en les experiències de vida i alhora dialogar amb els discursos teòrics existents al voltant de la intersexualitat.

A | L’asexualitat és una de les identitats més desconegudes i maltractades de tot el col·lectiu LGTBIAQ+, de fet, fins fa poc ni tan sols aparèixer a les sigles. Aquest llibre, per tant, és un dels pocs referents que tenim actualment i ha esdevingut una guia introductòria imprescindible per entendre-la millor, gràcies, en part a aportar reflexions i exemples personals. A part, del desconeixement, les concepcions errònies al seu voltant i un cert estigma en una societat molt sexualitzada, l’asexualitat és força complexa, ja que inclou un espectre molt ampli de maneres de viure-la i entendre-la.

Q | Queer és una mica tot allò que no encaixa en la norma, que la subverteix. I sota aquest paradigma Halberstam afegeix el concepte de fracàs (i també l’error), com una manera productiva de criticar el capitalisme (i la manera com es presenta l’èxit personal) i a l’heteronormativitat, i com una manera d’enfrontar-nos a lògiques hegemòniques sobre el poder. Amb gran habilitat, descobreix espais i realitats polítiques incorrectes, com l’art, els dibuixos animats, l’estupidesa i el què s’oblida, i arriba a una conclusió clara: fallar ens permet ser més creatius, cooperar i innovar.

+ | Encara no hi ha molts llibres que expliquin què és ser una persona no binària, com se senten i quins problemes i necessitats tenen, i què els faria falta per viure i sentir-se millor? Patri Catalán ha cartografiat i recopilat molta informació d’estudis científics i llibres, però també ha intentat aportar un model sobre com fer més inclusives les disfòries i eufòries de gènere. Sense oblidar, però ajudar a les persones binàries per a poder sostenir, donar suport i cuidar les persones no binàries que tenen al voltant.

+ | Tot i que la grassofòbia no és una identitat com a tal, l’arrel de la discriminació i odio que viuen les persones grasses ve del mateix punt que les discriminacions LGTBIfòbiques, anticapacitistes, racistes... En aquest treball pioner en l’activisme antigrassofòbic de parla hispana hi trobem la politització escriptural dels cossos grassos desafiant l’estat “natural” de les coses, que fan que hi hagi cossos correctes i cossos erronis, i la violència que s’hi exerceix en contra. I com aquest pes recau sobre les persones grasses que sovint són atacades per la seva (suposada) manca de salut o per no ser prou constants per cuidar-se i fer dieta.

+ | Passant per la teoria feminista, els estudis culturals afroamericans i llatinoamericans, estudis de composició, cine i televisió, això com per les teories de la globalització i la contra globalització, McRuer articula les preocupacions centrals de la teoria crip (tullida o lisiada). Com la teoria queer, la teoria crip es reapropia d’un terme pejoratiu i estigmatitzant per donar-li la volta. . I a partir d’exemples culturals critica el capacitisme i a la discapacitat domesticada i comercialitzada per algunes ficcions, per examinar com es conformen les identitats dominant i marginals corporals i sexuals.

Tot i que encara no hi ha molts estudis, cada vegada són més les veus i els estudis que relacionen els trastorns TEA amb la identitat de gènere o l’orientació sexual. En aquest treball Zoe García, parla de la intersecció entre les identitats autista i trans*, buscant plasmar quins reptes experimenten les persones que conviuen amb aquesta intersecció a l’hora de desenvolupar les seves identitats. Una manera de reivindicar una narrativa escrita des dels marges, que faci valdre les seves veus, vivències i realitats.

+ | En néixer se’ns assigna un gener biològic en funció de la nostra anatomia, però el gènere és res que som o res que esdevenim? És innata la nostra expressió de gènere o es va desenvolupant a mesura que creixem? Per què hi ha persones que senten disfòria de gènere? En aquest llibre hi podeu trobar explicacions didàctiques i visuals que connecten el gènere amb la psicologia, la cultura i la sexualitat, i que exposen l’evolució de les actituds individuals i socials al llarg dels segles.