Cali, Davide. El hilo de la vida
Barcelona: Ediciones B, 2006
El que és simple explica la complexitat de la vida, del pas del temps, de l’estimació, de les petites coses i també les coses transcendentals… Filosofia d’estar per casa i, per descomptat, mooolt tendre i ple de saviesa.
Bonic visualment i un bon motiu, con qualsevol altre llibre bo que ho sigui, per reflexionar, conversar amb els nostres fills i anar teixint complicitats, camí, vida… i, com diria Joan Manuel Serrat, de la mateixa manera que les mares transmeten als fills les coses: amb la llet templada i amb cada cançó…O sigui, a poc a poc, fent sediment.
Els dibuixos són força senzills i traspuen emoció. Amb una sola grafia negra i un text econòmic. I el cordill vermell omnipresent que recorre totes les planes. Des de la portada fins al cordó umbilical de la mare en el moment del part, la cordada de les vacances, els embolics de la convivència diària, enrotllats i complicats de destriar… per acabar amb un cabdell al final de tot. Genial. Simple i complex a la vegada.
Fet amb la tècnica del collage, una composició artística realitzada enganxant diversos materials com paper, retalls de fotografies, feltre, llana, fusta, arpillera, flors, etc., al damunt d’una superfície. El resultat és una mena de puzle de diferents i materials que conformen la imatge final.
El llibre va ser premiat l’any 2005 amb el premi d’il·lustració al Saló de Montreuil.
Serge Bloch (França, 1956) és l’il·lustrador d’aquest petit llibret de format apaïsat. Ha rebut entre d’altres el premi Bologna Ragazzi de la Fira Infantil del Llibre de Bolonya.
No us deixarà indiferents amb la seva simplicitat plena de coneixement.
Tens raó Olímpia. És una joia, però jo no diria petita. A banda de què és preciós,personalment m’ha servit per parlar, i molt, amb el meu petit sobre una cosa tan senzilla i complicada alhora com és la vida.
Bonita forma de explicar de manera sencilla lo que es la vida… y que a veces nos empeñamos en hacerla tan complicada! Me ha encantado 🙂
Doncs l’he llegit i no l’he acabat d’entendre. Trobo que és un llibre que requereix més de la persona que el llegeix que de la que el dibuixa, sense treure cap mèrit a les il·lustracions. Explicar la vida amb la profunditat del llibre és de les coses més complicades que existeixen.
Teniu tooota la raó!
Si la complexitat i profunditat de la vida es pogués explicar en quatre ratlles potser no existirien ni la literatura ni la filosofia, no creieu?