Qui és l’Alejandro Jodorowsky?

“(…) No sé lo que hago, pero sé que lo que hago me hace. No sé quién soy, pero sé que no soy el que no sabe”.

Fragment extret de la seva biografia La Danza de la realidad

Alejandro Jodorowsky Prullansky, fill d’emigrants jueus ucraïnesos, va néixer un 17 de febrer de l’any 1929 al nord de Xile a un petit poble anomenat Tocopilla. I, és en aquesta ciutat, on va començar la seva llarga trajectòria vital. Però definir la professió de Jodorowsky en només una sola paraula és molt complicat. Però qui és? Què fa? Moltes vegades apareixen les paraules “artista multidisciplinari” per referir-se a ell, ja que ha tocat al llarg de la seva vida (i, encara continua) moltes disciplines. Escriptor de novel·la, teatre, poesia, assaig, guionista de còmic, actor, director de cinema i de teatre, compositor de bandes sonores, escultor, dibuixant, tarotista, xamà, conferenciant, escenògraf, psicoterapeuta, psicomag…, precisament, va ser el creador de dues tècniques terapèutiques: la psicomagia i la psicogenealogia.

Jodorowsky és un d’aquests autors estimats i odiats: o t’apassiona tot el que fa o no t’agrada gens. Però sigui com sigui, no deixa indiferent a ningú. Si et vols endinsar en el món personal d’aquest “artista”, et convidem a passejar per algunes de les seves obres i que podràs trobar a les biblioteques de Barcelona:

ASSAIG

Alejandro Jodorowsky va ser el creador de la tècnica sanadora: la “psicomàgia“, que agafaria elements del xamanisme, tarot, psicoanàlisi i fins i tot, del teatre, i que serviria com a mètode de curació espiritual. Segons el mateix Jodorowsky: 
 

“La Psicomagia se apoya fundamentalmente en el hecho de que el insconciente acepta el símbolo y la metáfora, dándoles la misma importancia que a los hechos reales. (…) La única manera de liberarse de la pulsión es realizándola…, pero esto se puede hacer metafóricamente“.

 
Així a través d’actes simbòlics es podrien curar malalties de caràcter psicològic i emocional. A més, molts d’aquests traumes també vindrien per l’arbre genealògic i les herències familiars de cada persona. Per tractar-ho també crearia la “psicogenealogia”. La majoria dels seus llibres estan plens d’aquests consells “psicomàgics” i d’experiències de curació dels seus pacients al llarg de la seva trajectòria personal i professional.

NOVEL·LA, POESIA, TEATRE

El mateix Alejandro confessa en el seu llibre La Vida es un cuento que la lectura dels contes li va salvar la seva vida. Per això li agrada escriure contes de tota mena: contes curts, llargs, savis o bojos. D’alguna manera també són contes iniciàtics i en ells dóna eines perquè cadascú trobi pistes del camí a seguir en la seva vida per treure’s allò que li impedeix continuar. A vegades només són aforismes, frases o petits poemes però en ells, sempre hi ha amagada la seva filosofia i, d’alguna manera, també la seva saviesa:
 

” – Maestro, ¿Quién es usted?   -¿Quién hace la pregunta?”

CÒMIC

Jodorowsky és conegut a escala internacional per haver signat alguns dels que es consideren ja com a imprescindibles a la història del còmic. Tarot, simbolisme, psicoanàlisi…, i elements de la seva manera de veure el món es barregen a dins de les seves pàgines. Junt amb Jean Giraud (més conegut com a Moebius) van crear un tàndem difícil d’oblidar i on li van donar una renovació al gènere fantàstic i de ciència-ficció. També ha treballat amb altres grans de la novel·la gràfica com Milo Manara o Juan Giménez. Ja en una entrevista l’any 2012 afirmava “Me dediqué al cómic porque me ha permitido hacer lo que quería”. Tota una declaració d’intencions que queda reflectida a la seva obra.

CINEMA

El cinema de Jodorowsky moltes vegades s’ha catalogat com a surrealista, simbòlic, transgressor, estrany…, fins i tot, és considerat com a cinema de culte. Però la millor manera de comprovar si és veritat o no, és veure alguna de les seves pel·lícules.

En una entrevista que li va fer Marc de Smedt (i que també trobareu al seu llibre La vida es cuento ), Jodorowsky explica que hi ha contes que li van canviar la vida. Aquest que deixem a continuació és un d’ells. Potser l’heu llegit alguna vegada o heu sentit parlat d’ell, o potser el descobriu ara. En tot cas, al mateix Jodorowsky li va fer replantejar-se la seva existència. Només per això, cal dedicar-li un moment.
 

Érase una vez una montaña muy alta que con su sombra cubría un pueblecito, y, por falta de sol, los ninos recían raquíticos. Un día, sale del pueblecito un viejo con una cuchara de porcellana. Los jóvenes le preguntan:

–  ¿Adónde vas?

–  Voy a mover la montaña – les contesta el viejo.

–  Y ¿cómo vas a hacerlo?

–  Con esta cucharita.

–  Jaja, nunca lo conseguirás.

–  Sí, es verdad, nunca lo conseguiré, pero alguien tiene que empezar.

Me di cuenta de que no podia cambiar el mundo, pero sí podia empezar a cambiarlo. Que no me puedo cambiar completamente a mí mismo porque soy víctima, como he dicho, de la genética, la família, la sociedad y la cultura, pero puedo empezar a cambiarme, a liberarme. Puedo empezar en cualquier momento, a cualquier edad, en cualquier sitio. Si no es ahora, ¿cuándo? Si no eres tú, ¿quién? Si no es aquí, ¿dónde?”