Amor, Carlos del
El Año sin verano
Barcelona: Espasa, cop. 2015

Què faríeu si un dia quan aneu a casa, al replà, us trobeu el joc de claus de la portera que obre tots els pisos? I si això us passa en ple agost quan sou l’únic inquilí del bloc? Aquest és el dilema que es planteja el veí del sisè esquerra, personatge principal de El Año sin verano.

El protagonista d’aquesta història, periodista de professió i amb la curiositat pròpia de l’escriptor que busca idees per la seva segona novel·la, comença a entrar als pisos dels seus veïns, primer com un simple passatemps, després en cerca del misteri que s’amaga darrere la porta del cinquè esquerra.

I és que a vegades les històries amagades dels veïns, moltes vegades vides anònimes, es van creuant a la nostra vida amb només un “Bon dia” i com a molt, un petit intercanvi de paraules sobre les inclemències del temps.

El nostre protagonista comença així, a descobrir aquestes vides amagades que conviuen amb ell, com la dramàtica història de l’Amalia o de Juan, l’actor que dissimula una vida que no és la seva. La vida del veí del tercer esquerra, també resulta ser sorprenent, ja que Marcos, carter de professió i de vocació, amaga alguna cosa més correspondència.

D’aquestes històries, però, destaca per sobre de totes, la història de Simón. Cada 20 de setembre, a l’aniversari de la misteriosa mort de la seva dona Ana, li escriu una esquela, com una petita carta al diari per recordar-la:

“ (…) ¿Sabes, Ana? Mi vida sigue llena de instantes que ya fueron, que ya viví, porque en todos estás tú. De ellos me alimento aunque sean borrosos. Te quiere en cada momento, a cada instante, Simón”.

Històries creuades que es troben i retroben on la història d’amor entre Simón i Ana amaga un secret que acabarà per descobrir el nostre curiós periodista. I és que l’aparent suïcidi de l’Ana no va acabar de convèncer a ningú, ni a la mateixa policia. Què va passar realment aquell matí? La vida dels altres a vegades ens pot sorprendre pels secrets que amaguen.

Carlos del Amor, igual que el protagonista de la novel·la (alter ego del mateix autor?), també és periodista de professió i és actualment, redactor de l’Àrea de Cultura dels Serveis Informatius de RTVE. Col·laborador en programes de ràdio, també ha publicat articles a diferents revistes i ha fet classes i xerrades a universitats. La seva manera personal d’explicar les històries i de fer els reportatges l’ha convertit en una de les veus personals i en un “contador de historias“. Com ell mateix va dir a les VIII Jornades Internacionals de Periodisme “Si os gusta el periodismo, empezad ya a contar historias”.

El Año sin verano és la seva segona novel·la. El seu debut editorial va venir de la mà d’un llibre de relats La vida a veces que va tenir una bona acollida i fins i tot d’un dels seus relats, concretament “El Trastero”, s’ha realitzat un curtmetratge dirigit per Gaizka Urresti on col·laboren entre d’altres, Carmelo Gómez o Unax Ugalde.

Ficció i realitat es donen de la mà en aquesta història de realitats quotidianes, de la rutina diària de les persones on al final quedes irremeiablement atrapat a les seves pàgines. Resumint, aquesta novel·la és d’aquelles que es llegeixen ràpid, que t’enganxen des de la primera pàgina i que al final et deixen amb ganes de saber més.

Carlos del Amor ja va dir, sobre la seva novel·la, en una entrevista “no es policíaca, pero hay policías. No es una novela de intriga pero hay una muerte. No es una novela autobiográfica pero hay un periodista de Cultura. No es una novela romántica pero hay amor. Es todo eso, y lo que el lector quiera que sea”.

Ens quedem amb les seves paraules per recomanar una novel·la que, potser no estarà a la llista dels més llegits del mes ni farà molt de soroll mediàtic, però sí que són d’aquelles novel·les que, passat un temps, es continuaran llegint… sense pressa.

 “Las llaves están hecha para abrir puertas, buzones, coches, sueños y vidas ajenas”