Takahashi, Yoichi. Hungry Heart. Barcelona: Ivrea, 2006

“…Everybody needs a place to rest
Everybody wants to have a home
Don’t make no difference what nobody says
Aint nobody like to be alone…”

Hungry Heart és el títol d’una cançó de Bruce Springsteen i resulta que és també la cançó favorita d’en Kyosuke Kano el noi de cabell taronja protagonista d’aquest manga, de fet a les primeres planes ja  constatem que esgolar-se cantant aquesta cançó i barallar-se amb altres nois al carrer són els seus esports favorits, és la seva manera de treure l’adrenalina que no pot alliberar amb la seva  veritable passió que és el futbol.

I és que estem davant d’un soccer o manga de futbol. Però és molt més que això per què Kyosuke ha de superar, entre d’altres, el trauma que suposa tenir un germà que és una gran estrella del futbol amb qui tothom el compara constantment; això fa que tot i que ell és molt bo, arriba un punt en què no pot suportar la pressió i decideix deixar de jugar. Res és per sempre, però, i el personatge va evolucionant de tal manera que a poc a poc anirà resolent els  seus problemes gràcies al treball en equip, l’amistat i, sobretot, la superació personal. El còmic va ser publicat al Japó al 2002 i a Espanya al 2006 i amb els 6 volums que consta la sèrie ens presenta el futbol com a eix central de la transició d’un noi cap a la vida adulta, i per extensió, l’esport com a canalitzador en positiu del sobrant d’energia tan propi de l’adolescència.

L’autor és un especialista en còmics manga de temàtica esportiva, ha dibuixat còmics de beisbol i de boxa, però l’èxit l’ha vingut, com era d’esperar, de la mà de l’esport rei. Per què si diem Yoichi Takahashi  potser hi haurà qui no sàpiga de qui estem parlant però si diem Capità Tsubasa o Oliver i Benji  la cosa canvia ja que gairebé tothom sabrà que estem parlant del pare d’una de les parelles de futbolistes de ficció més famoses a tot el món. Estem parlant d’aquells personatges mítics amb els quals vam berenar tota una generació de nens i nenes catalans. I, establint un paral·lelisme amb la trama de Hungry Heart, encara que sigui lleig comparar és inevitable, el còmic que estem recomanant és molt més assequible i lleuger, a banda de tenir un dibuix menys carregat té un punt de maduresa i de realisme que el seu antecessor potser no té;  però que ningú s’espanti per què de primers plans i de planes dobles amb jugades congelades no en falten, també gaudireu de jugades d’una intensitat tal que fan que la vinyeta es quedi petita i el personatge surti literalment del pla. Sense oblidar aquell moment d’emoció absoluta en què el futur del protagonista depèn que la jugada acabi en gol per què d’aquesta jugada en depèn el futur de l’equip i per extensió de tots els jugadors. Uf! Fa patir de veritat.

Per cert, Yoichi Takahshi va estar al XIX Saló del Manga de Barcelona, que es va celebrar a principis de novembre.