Indigneu-vos! És un petit manifest (de només 30 pàgines) escrit per Stéphane Hessel (Berlín, 1917), filòsof, antic membre de la resistència francesa, diplomàtic i un dels redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
I és que, no calen gaires pàgines més per entendre el què Hessel ens vol dir: la indiferència és una de les pitjors actituds. Per això cal que trobem els nostres motius per a indignar-nos. Per a ell i els seus contemporanis va ser “fàcil” indignar-se, militar i comprometre’s contra els nazisme, estava clar qui era l’enemic. Ara, tot i que motius no ens en falten (crisi financera, desigualtats cada vegada més grans entre rics i pobres, l’estat del planeta,…) sembla que falta fer aquest pas. I és aquí on entra en joc el pensament llibertari que Hessel i la Resistència recolliren de Sartre: “som responsables com a individus” (sobretot quan un ja no es pot refiar ni de Déu ni del poder) i no ens podem quedar de braços creuats.
Sense por a dir les coses pel seu nom, ni a parlar de violència, aposta per “l’esperança de la no-violència” (davant les injustícies i conflictes) i per “la insurrecció pacífica contra els mitjans de comunicació de masses que només proposen com a horitzó el consum de masses, el menyspreu pels més febles, per la cultura de l’amnèsia generalitzada i per la competició a ultrança de tots contra tots”.
Tot i que, potser no aporat res nou, potser calia que algú ho tornés a posar sobre la taula i ho fes en termes morals. Aquest sembla ser l’èxit del llibre que, fa una crida a la societat (especialment als joves) a partir dels valors, a l’ètica i a la responsabilitat personal, alhora que ens alerta del greu perill que comporta la resignació.
Menció especial mereix, també, el pròleg de l’escriptor i economista, José Luís Sampedro (Barcelona, 1917), que ens recorda que de la indignació neix la voluntat de compromís amb la història. I que, igual que en va néixer la Resistència contra el nazisme, ara n’ha de sortir la resistència contra la dictadura dels mercats, per a que la cursa dels diners no domini les nostres vides. Així doncs: “Digueu NO! Negueu-vos. Actueu. Per començar, indigneu-vos!”
Us deixem un interessant reportatge que li va dedicar el programa Informe Semanal de TVE.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=qX2iVH0yVvk&feature=share[/youtube]
Com a curiositat final, Ignacio Ramonet, en un editorial de Le Monde Diplomatique, ja li reclamava a Hessel un segon llibre i, fins i tot, li suggereix el títol: Revolteu-vos! Encara que, potser caldrà anar pas a pas.
Si teniu 30 minuts, llegiu el llibre. Si només en teniu 15, mireu el vídeo. Si aneu massa de bòlit, limiteu-vos a observar el què us envolta connecteu-vos al bloc d’ACAMPADABCN.
Segur que en tots els casos, el resultat final serà el mateix. Així que,
5 Comments
És la desesperança, Gerda. Durant el segle XX ha hagut molts moments en que els joves sortien al carrer convençuts de que podien canviar el món, que tenien aquesta voluntat de compromis amb la història de que parla Sampedro. Crec que aixó s’ha acabat (per ara) al món occidental i en canvi qui creu que ho pot canviar és la joventut àrab, demanant participació en la construcció del seu futur.
Gerda: gràcies per la recomanació!!
Justament fa pocs dies, vaig pensar com podria fer caure la torre de Collserola per deixar a tota Barcelona i rodalies sense senyal de tele el dia de l’enèssim partit del Barça. I és que hi ha una cosa pitjor que la indiferència que comentes: el “borreguisme”!!
Al capdavall, si ets indiferent és perquè tu mateix vols, si ets un “borrego” és perquè algú altre vol que ho siguis.
Al final, el “viu i deixa viure” amb va poder més: no vaig tirar la torre a terra i mentres la gent estava “opiada” davant de la tele, vaig passejar per una Barcelona buida. Quina felicitat!
: )
Hola a tothom!
Per si us pot interessar ha sortit la versió espanyola d’aquest llibre. Es diu “Reacciona” i es de varis autors.
Suposo que a “Occident” (per dir-ho d’alguna manera) ens sembla que tenint cobertes les necessitats bàsiques en tenim prou. Potser la crisi farà obrir els ulls a la gent.
Ai, Magnum! Ja ho deia aquell… el futbol és l’opi del poble! ai, no! que era la religió 😉 La veritat és que jo he estat sempre molt futbolera però també m’escandalitza molt aquesta “borreguització”, per desgràcia no només amb això. Així que, si puges a Collserola, avisa!
Moltes gràcies per l’apunt, Anna!
Doncs jo torno a tenir esperança. No em rendeixo i estic contenta de que siguin persones grans d´edat qui hagin iniciat tot. Pot ser el que es necessitaba era la experiència dels “avis” que pot conectar fantàsticament amb la empenta dels “nets”.
Ja era hora de que algú amb força per a fer-se escoltar parlés altre cop d´ètica i responsabilitat personal. Cal aplicar-la a tot, no únicamrnt a la crisi económica