A les Biblioteques trobaràs:
Al GREC. Festival de Barcelona
Si la cara és el mirall de l’ànima, la música d’un poble és el reflex de l’esperit de la seva identitat, individual al principi però que va adquirint forma amb el temps com a imatge del conjunt d’un espai cultural propi i únic. Jordi Savall.
El violagambista igualadí, director d’orquestra i especialista en música antiga, Jordi Savall, un dels més grans mestres i pioners de la recuperació i interpretació de la música antiga, ens demostra novament en aquest àlbum la perfecció amb el seu instrument.
Jordi Savall, intèrpret, professor, investigador i creador de projectes musicals i culturals, és un dels actors clau en la revaloració actual de la música històrica. La seva participació a la pel·lícula d’Alain Corneau, Tots els matins del món (César a la millor banda sonora), la intensa activitat de concerts o la seva discografia amb la recent creació d’Alia Vox -publicació del seu propi segell- demostren que la música antiga no és només per entesos sinó que també pot interessar a un públic més jove i nombrós.
L’obra és un homenatge a les tradicions musicals irlandeses i escoceses, on l’artista ens convida a crear un món ple d’emoció i bellesa. Ens trobem en una música portadora de vida i felicitat conservant de forma íntegra tot el seu meravellós poder expressiu i poètic.
És un testimoni de la seva funció d’identitat i cohesió social, política i cultural, que constitueix també un missatge universal d’harmonia i bellesa.
El seu amor per la música tradicional irlandesa i escocesa, ens arriba de la mà del magistral Lawrence-King que ens ofereix acompanyaments colorits i sommiadors. Un treball que és un viatge al món de les violes celtes i, concretament, violes soprano per tal de no allunyar-se del repertori de O’Carolan, N. Gow i S. Fraser.
En l’actualitat, el repertori celta es conserva sota formes d’interpretació molt diferents: d’una banda, hi ha els músics que segueixen estudiant el repertori segons la tradició més pura, per altra, els que es van inspirar a partir de la dècada de 1970 en un estil musical “neotradicional”, i, finalment, els que a partir de la dècada de 1980 van transformar les tradicions en “formes sincrètiques, modernes i comercialitzables”.
El descobriment el 1970 del manuscrit conegut amb el nom de Manchester Gamba Book, i més tard d’altres fonts de manuscrits a Londres i Dublín, li permeten familiaritzar-se amb les diferents afinacions tan característiques de la viola de gamba en la cultura anglesa, escocesa o irlandesa.
Quan l’escoltem ens sorprendrà descobrir punts en comú amb l’estil barroc: interpretació desigual i cops d’arc amb accentuació molt característica i una gran profusió de l’ornamentació improvisada.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=D7PQ1iClS9Y[/youtube]
Dowd’s Reel
En l’actuació que podem gaudir en el festival del Grec Follies criolles: les rutes del Nou Món Tembembe Ensamble Continuo / La Capella Reial de Catalunya / Hespèrion XXI trobem un repertori del Nou Món, una fusió d’herències musicals americanes i africanes amb els sons procedents de l’Europa medieval, renaixentista i barroca. Un diàleg entre dos mons, amb una música plena de vida i color.
Notícia sobre el Premi Grammy 2011 pel treball Dinastia Borja a TV3
Notícia sobre el Premi Grammy 2011 al Diari Anoia
1 Comment
Quina música més bonica… tanques els ulls i et sembla que estas al ben mig d’un prat verd d’Irlanda! serà questió d’escoltar el cd…