Bunker, Edward. No hay bestia tan feroz. Barcelona: Sajalín, 2009
Ens trobem davant d’un llibre extraordinari, un dels millors llibres de gènere negre, què té d’especial? Que està viu!
En aquest llibre se’ns explica la peripècia de Max Dembo en sortir de la presó. Max vol dur una vida tranquil·la, no vol passar-se la resta de la seva vida entre reixes i està decidit a reinserir-se. Però a la sortida de la presó no trobarà cap facilitat, de fet serà el contrari. El sistema no està fet per reinserir, està fet per engarjolar a la gent, i quan aquesta gent surt per tindre’ls ben controlats, per tornar-los a engarjolar a la mínima. S’encarregarà de demostrar-li això el seu agent de la condicional.
Si Bunker narra això amb una versemblança quasi perfecta és perquè ho va viure, però qui és Edward Bunker? Edward Bunker es va passar la joventut entrant i sortint de reformatoris i quan va ser adult la cosa no va millorar, passada la quarentena havia passat més temps tancat que en llibertat, però en podeu saber més coses llegint la seva autobiografia, només afegiré un detall que m’encanta: Bunker escrivia a la presó, i enviava els seus manuscrits a les editorials, per poder pagar els segells venia la seva sang, literalment.
Tip de no trobar feina i de l’agent de la condicional Dembo tira pel dret, diu “¡qué demonios!” i aleshores passaran coses. Els baixos fons de la megalòpolis de Los Angeles, amb la seva gent poc recomanable, ex-amics de Dembo, un company acabat de fugar de la presó, la planificació dels propers cops… i la fugida. Aquí he de parar, donar més informació seria espòiler, i no es tracta d’això.

Edward Bunker és el cas de persona a qui ha salvat la literatura, als seus darrers anys els seus llibres tenien cert èxit, se’l comparava amb Ellroy o amb altres clàssics del hard-boiled nord-americà, i compaginava la literatura amb la seva feina d’assessor cinematogràfic. Qui va assessorar al Tarantino de Reservoir Dogs, o al director de Heat? Exacte!

Veurem els baixos fons, viurem el drama d’una reinserció impossible, i vibrarem amb Dembo cada cop que digui “¡qué demonios!” I sabrem perquè Edward Bunker va estar a la famosa llista de l’FBI dels més buscats. I si la novel·la ens fa mandra sempre podem anar a l’adaptació en pel·lícula Libertad condicional.
6 Comments
Una lectura molt recomenable. El que més m’agrada del gènere negre és la seva capacitat de retratar tots els matissos de l’ésser humà sense embussos, sense edulcorar. Una fidel fotografia de la realitat.
Buena recomendación.
La veritat no és el meu gènere preferit per llegir, però amb la ressenya m’han vingut moltes ganes de llegir-lo!! Molt interessant
Tiene muy buena pinta!!
Sembla molt interessant! Caldrà tenir-lo en compte.
Gràcies per la recomanació! Prenc nota…lectura d’estiu!!!