Reyes, Miriam. Desalojos. Madrid: Hiperión, 2008

Desalojos, de la jove poeta gallega Miriam Reyes (Ourense, 1974) que actualment viu a Barcelona, és un poemari amb un esperit tràgic i personal a parts iguals.

Posseïdora d’una veu poètica molt singular i identificable que parteix del costat més fosc del seu interior, Miriam Reyes contínuament està buscant una part seva per descobrir, tot i que sovint no tingui la certesa de quina sigui.

A Desalojos, partint d’una relació entre mare i filla no sempre idíl·lica, se centra en el més gran desallotjament al que es pot veure abocada una filla, la mort de la seva mare, i al que es pot veure abocada una persona, la seva pròpia mort.

El llibre està dividit en dues parts fàcilment identificables, el durant i el després de la mort. El subjecte d’ambdues s’expressa en primera persona, donant així un caire més sincer, despullat i íntim al significat dels versos.

Els poemes de la primera part, la del durant, són molt descriptius, exposen d’una manera transparent les senyals del dolor amb un vocabulari dur i directe molt propi d’ella:

A mí sólo me queda
contemplar la caja detrás del cristal e imaginarte
pensar en tu cuerpo cerrado para siempre.

Els poemes de la segona part, els del després, són tant o més esgarrifosos que els anteriors fent referència a l’evocació del record i a la no acceptació de l’absència:

No quiero
bajar la cabeza para escuchar
lo que la palabra de Dios diga de ti
levantarla para mirar
el hueco de tu nombre en la piedra
repartirme el sitio en los jarrones
pensar en ti y abrazarme a ellos.

Anteriorment a Desalojos, Miriam Reyes va escriure els poemaris Espejo negro (DVD, 2001) i Bella durmiente (Hiperión, 2004) finalista del XIX Premio de poesía Hiperión. Darrerament es troba immersa en projectes poètics en formats audiovisuals i digitals.