Nair, Anita
El vagón de las mujeres
Madrid : Alfaguara, 2007

La literatura Índia està vivint en els darrers anys una interessant renovació. I un dels exponents d’aquesta renovació és l’autora que avui un recomano: Anita Nair.

Anita Nair  (www.anitanair.net) va néixer a Shoranur, Kerala i es va llicenciar en Llengua i literatura anglesa. Abans de dedicar-se plenament a escriure va ser publicista i periodista.

La seva obra ha estat traduïda a més de vint-i-cinc idiomes  i el seu primer reconeixement mundial el va obtenir amb el llibre El vagón de las mujeres.

Amb l’obra El vagón de las mujeres Anita Nair va seguir l’estela dels seus compatriotes Arundhati Roy, Salman Rushdie i Vikram Seth. Trobem a la seva obra temes com la tradició, la família, conflictes religiosos i polítics, la duresa de la societat patriarcal.

I el llibre que avui us apropo és un exponent de la ruptura de la dona contra tots aquest temes que estan presents a la vida de tota dona índia.

El vagón de las mujeres és un viatge al món del sentiments. No cal ser hindú per adonar-se de les diferències culturals, educatives o religioses dels personatges de la novel·la. Els sentiments vehiculats a través d’una prosa fàcil i amena ens porten a ser hindú durant el parell d’hores que dura la lectura.

Sis dones en un tren comparteixen el ja desaparegut vagó de dones i també comparteixen la descoberta de l’amor, el matrimoni, la família i l’amistat… el fet de ser dona a l’Índia…

Akhila, la protagonista, fuig en un tren nocturn per allunyar-se dels seus, de la societat coneguda, i d’ella mateixa que ja no coneix en la dona de quaranta-cinc anys, solitària, cansada i abocada a la rutina que no ha pres cap decisió important fins a aquest viatge.

Es podria veure aquest viatge en tren com la metàfora d’un viatge interior. Cinc dones: Janaki, Margaret, Sheela, Prahba, Marikholanthu li ofereixen un ventall de somnis, amors, fracassos, èxits i trencaments a través de la confidencialitat que dóna un viatge en tren en vagó solament per a dones. Una pregunta ha pujat i ha viatjat en tren amb Akhila: Pot una dona viure sola?

Jo també vaig trobar respostes. I estic segura que cadascú de vosaltres trobarà la seva a d’altres preguntes de la seva vida viatjant en aquest vagó de dones.

No deixeu de llegir els post sobre Salman Rushdie i Vikram Seth de les meves companyes Xahrazad i Gemma Bovery.

I si us agrada la cuina feu una ullada a la part del final del llibre per descobrir la vertadera olor de tots el menjats dels quals hem llegit al llarg del llibre perquè Anita Nair ha posat totes les receptes.