Ritchie, Guy. Snatch : cerdos y diamantes. Madrid : Columbia Tristar, cop. 2001

Franky és un lladre de diamants que ha d’entregar-ne un d’enorme al seu cap, Avi, però el perd per una aposta en un combat de boxa il·legal, que en realitat és una trampa per robar-li. Quan Avi se n’assabenta contracta a Tony per trobar-lo. La cerca del diamant es torna un joc de bojos, amb enganys i xantatges.

Snatch : cerdos y diamantes és una pel·lícula amb un ritme trepidant, una estètica que recorda als videoclips i un guió brillant, gens convencional i ple d’un humor negre … tot molt “Tarantino”.

Snatch és una comèdia negra britànica escrita i dirigida, al 2000, pel director Guy Ritchie. La pel·lícula, ambientada als carrers més decadents de Londres, explica dues històries que s’entrecreuen: la recerca d’un diamant i la història d’un promotor de boxa sota les ordres d’un gàngster.

La pel·lícula en un principi era de més de tres hores, però es va reduir a 93 minuts.

Guy Ritchie és conegut per molts per haver estat casat amb la cantant Madonna. Ritchie va debutar al 1995 amb el curt The hard case, i no va ser fins al 1998 quan va rodar el seu primer llargmetratge, Lock & stock . Altres pel·lícules conegudes d’aquest director britànic són RocknRolla (2008) o Sherlock Holmes: juego de sombras (2011), actualment en cartellera, i que és la seqüela de Sherlock Holmes (2009).

Una de les coses que més destacaria de Snatch són els personatges,tant especials i estranys com entranyables, com el Turc (Jason Statham),  el gitano irlandès Mickey O’Neil (Brat Pitt), Boris “El Navaja” (Rade Šerbedžija), Franky “Cuatro dedos” (Benicio del Toro), “Primo” Avi (Dennis Farina) o Tony “Dientes de bala” (Vinnie Jones), sense desmerèixer les genials interpretacions, tant dels actors coneguts com dels desconeguts. Per cert, l’heu de veure en versió original per no perdre’s la manera de parlar de Brat Pitt, té gràcia el doblatge, però és millor l’original!

Una curiositat, quasi tots els membres de l’equip de rodatge apareixen un moment en els primers de minuts de la pel·lícula, fins i tot el director, Guy Ritchie, que surt llegint un diari.

La banda sonora va ser creada per encàrrec específic del propi director a diferents artistes, entre els que destaquen Massive Attack  (“Angel”), Oasis (“Fuckin’ in the bushes”), Mirwais (“Disco Science”) o la pròpia Madonna (“Lucky Star”).

La pel·lícula va estar nominada en diversos festivals: millor director, Guy Ritchie, als Golden Hitchcock (2000), millor pel·lícula britànica als Premis Empire (2001), millor seqüència als Premis Golden Trailer (2001) o millor actor de comèdia, Brat Pitt, als Premis Golden Satelite (2001).

A més a més, Guy Ritchie va guanyar el premi al millor director britànic i Vinnie Jones al millor actor britànic als Premis Empire (2001) i la pel·lícula va guanyar el premi a la millor edició de so als Premis Golden Reel (2001).
Guia de lectura BCNegra12. Biblioteques de Barcelona: