A les biblioteques trobaràs:
Falconer, Ian. L’Olivia salva el circ
México : Fondo de Cultura Económica, 2002
Al GREC. Festival de Barcelona:
Hi ha espectacles que perduren a la nostra memòria potser perquè ens impressionen d’una manera especial o perquè ens sedueixen de tal forma que el seu record ens acompanya i, la nostra memòria, tan feble, de vegades, però tan permeable, reelabora els detalls de la mà de la nostra imaginació i ens ofereix records de moments o esdeveniments que ens van resultar impactants i que poden diferir en major o menor grau del que realment van poder veure, sentir i gaudir.
En el cas dels infants i també dels adults els espectacles de circ tenen aquesta característica tan pròpia de l’impacte visual, de la màgia del que sembla quasi impossible que puguin fer els éssers humans amb el domini i el treball corporal i, amb algun element propi d’aquesta manifestació artística. Els malabaristes, equilibristes, trapezistes, músics… tots els artistes circenses ens han robat el cor en un moment o altre de la nostra existència i tots hem pogut gaudir de la transformació de la realitat que esperem que es produeixi en el moment en què ens disposem a deixar-nos delectar per las seves habilitats sorpresives.
Exactament això és el que li passa a l’Olivia quan en tornar a l’escola després de les vacances d’estiu, les ha d’explicar als seus companys i al seu mestre. I què els hi explica? Doncs aquella tarda en què ella amb la seva mare i el seu germà hi van anar al circ i li va tocar convertir-se en la protagonista i salvadora de la funció degut a una malaltia de tots els artistes. I així la veiem fent tots els papers de l’auca intentant ensortir-se tan bé com pot fins arribar a convertir-se en una artista famosa.
Almenys és el que ens explica en aquest deliciós àlbum il·lustrat un dels personatges que ha esdevingut un clàssic entranyable: L’Olivia la porqueta-nena, que Ian Falconer creà. Amb una exquisida estètica tan personal, lligada a les arts interpretatives i una gran força narrativa de les imatges i del personatge, dibuixat amb línies netes i clares de llapis negre, gairebé sempre sobre fons blanc i, on l’únic toc de color és la presència del vermell i la seva gamma. L’Olivia ha esdevingut la protagonista de diferents aventures que es blasmen en una sèrie d’àlbums il·lustrats editats des de l’any 2000 fins els nostres dies.
Call me “Maria” és un espectacle on el circ, el teatre i el rock’n’roll es conjuguen per intentar retre un homenatge a la Barcelona dels anys 50 transformant la grisa realitat d’aquella època que somniava ja, amb aires de llibertat.
4 Comments
Tormento Rocamora, felicitats per aquesta recomanació! has brodat l’Olivia. Recomano a tots els ADULTS que es llegeixin Olivia, us enamorarà!
Gràcies Jane pel teu comentari. Comparteixo totalment la teva opinió. Tant el personatge com les seves històries s’ho valen. Per la seva frescor, el seu humor intel.ligent i perquè el seu autor sap copsar perfectament l’univers dels infants i alhora incloure’n subtils trets de complicitat per la lectura adulta.
Estic molt d’acord amb tu, Tormento!!!