El cielo bajo los pies - Elsa Plaza

El cielo bajo los pies - Elsa Plaza Plaza, Elsa. El cielo bajo los pies. Barcelona : Marlow, 2009.

Crònica negra emmarcada a la ciutat de Barcelona a principis del segle XX, ara just en fa el centenari. L’escàndol va esclatar el febrer de 1912, en una ciutat sòrdida, miserable i amb grans diferències socials. El context negatiu envers les dones, sobretot les de classe baixa, prostitutes o dones sense ofici ni benefici, que lluiten per la seva supervivència amb moltes dificultats, té un gran pes a la trama d’aquesta història. El relat és pot entendre com un retrat sociològic de la vida i costums dels barcelonins del moment. Com reconeix la mateixa Elsa Plaza és l’estigma del mite de la  mala dona el que justifica la violència sistemàtica contra l’anomenat sexe dèbil i el que posa la seva empremta particular en aquest cas, amb les seves zones fosques…

Sembla un relat periodístic, el guió d’una pel•lícula de sobretaula o un thriller però, com es diu al començament dels telefilms: based on a true story.

L’Enriqueta Martí, amb el sobrenom de la vampira del carrer Ponent és la protagonista d’aquesta història. Una noia periodista d’Horta, Margarita Casas, l’única de la redacció que escriu sense faltes d’ortografia i que per això li encarreguen el cas, fa de fil conductor de la trama sobre criatures desaparegudes, segrestos, bordells i proxenetes al Raval, misèria, injustícia, por, corrupció, proletariat que lluita per sobreviure, bruixeria, explotació i poder…

La Margarita visita la casa del seu promès a Horta:

La calle del Viento, aquella que me obligaba a sostener mis faldas y a aguantar el sombrero cada vez que la cruzaba. Allí, de eso estaba segura, se había ido a esconder todo el viento que soplaba años atrás, recorriendo los sembrados, meciendo las hojas de los viñedos que ya no existían, cuando en Horta no había más que casas rurales. (p. 45-46)

A la seva investigació la periodista s’entrevista amb dones conegudes de l’Enriqueta que li diuen:

Se ve que a ustedes, los de la prensa, no les gusta que aparezcan vivos los niños muertos. Y a causa de eso ahora vivimos asustadas… Tiran piedras a los cristales, nos insultan, nos entran a robar… Muchos de los que ahora andan diciendo que aquí hacemos manteca con los niños son los mismos que han vivido durante años del pan de coño. (referint-se al lucratiu negoci de l’ofici més antic del món, clar!) (p. 118)

Segueix relatant:

Otra vez el olor, era ese olor a miseria (…) Hay olor a menstruación en ellas, en todas, y a abortos y a pañales húmedos secados al calor de la leña, y ese olor a humo en sus cabezas. (p.125)

Com es pot intuir no totes les línies d’investigació es van seguir a fons, altres sospitosos van quedar impunes per obscurs interessos, i per raó de la seva posició social i econòmica… o per que ja en tenien prou amb el cap de la dona dolenta…

Podeu veure en aquest vídeo/reportatge un treball fet per l’IES La Mercè:


 
L’Elsa Plaza va fer la presentació de la novel•la a la Biblioteca Horta-Can Mariner a primers de juny de l’any 2009.
 
Guia de lectura BCNegra12. Biblioteques de Barcelona:

 

9 Comments

  1. Una història ben fosca…. que també la podem veure actualment en teatre al Teatre del Raval, C/ Sant Antoni Abat 12. Per cert, el carrer Ponent és l’actual carrer Joaquín Costa!

  2. La llegenda negra que envolta aquest personatge i que ara s’ha fet resorgir perquè el morbo ven una barbaritat, diu molt de la misogínia encara tant vigent en la nostra societat. La figura d’Enriqueta Martí encarna i entronca a la perfecció amb la de les “bruixes”: monstres luxuriosos, criminals i immorals. Ben cert que aquesta dona va ser una assassina, però si estirem del fil i estudiem el personatge emmarcat en un barri terriblement castigat de la Barcelona de principis de segle (una època duríssima per als estrats més desafavorits), obtindrem un retrat sociològic esfereïdor de la ciutat. I ens adonarem que els principals “vampirs” i assassins vivien en zones bastant allunyades del casc antic sense embrutar-se directament les mans.

    Aquest llibre sembla una molt bona manera d’enfocar la “investigació”. Me l’apunto, Olímpia, gràcies!

    • Va ser, segurament, una dona molt i molt desgraciada, el ‘chivo expiatorio’ d’una sèrie de circumstàncies que no la van afavorir gens ni mica, a l’inrevés…

      Marc Pastor amb ‘La mala dona’ també fa una aproximació a la figura de l’Enriqueta Martí. Us recomanao la lectura un darrera un altre per veure com tracten la figura cada autor.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.