Barley, Nigel. L’antropòleg innocent. Barcelona : Edicions 62, 2006
Barley, Nigel. El Antropólogo inocente. Barcelona : Anagrama, 2005
Aquest antropòleg anglès doctorat per Oxford realitza la seva primera experiència en el treball de camp amb l’estudi del poble dowayo del Camerun. Durant un període de 18 mesos els va estudiar instal·lat en una cabana de fang en el seu propi poblat amb la intenció d’estudiar les seves costums i creences. Un poble que no s’adapta a cap norma, va portar a l’avorriment, al desastre i a la malaltia al pobre N. Barley i aquest lluny de rendir-se ens ofereix un dels llibres més divertits i irreverents que he pogut llegir. Entre el llibre de viatges i el quadern de camp, es tracta d’una delícia absolutament recomanable. Un llibre de capçalera per a qualsevol lector interessat en la bona literatura i, amb un exquisit sentit de l’humor i fina ironia inclosa.
En un primer moment només va circular pels cercles acadèmics d’Oxford, però a la vista de l’èxit es va decidir la seva publicació. L’estil divertit, provocador i senzill de l’obra, de seguida van fer que la seva popularitat traspassés fronteres. Allotjat en una cabana de fang per estudiar els costums i les creences del poble dowayo, va constatar la inutilitat de la disciplina i va sobreviure als desastres naturals, a les malalties, a l’avorriment i a la hostilitat de les autoritats del Camerun.
Hi ha diferents moments al llarg de la novel·la que ens transmeten un punt de vista molt personal de l’autor: Com per exemple quan ens parla de les dificultats de la burocràcia africana en general i els interminables tràmits burocràtics duaners, o per exemple quan es refereix a les diferències culturals evidents entre occident i una aldea africana: (…) Després de mastegar vigorosament una estona, li vaig començar a trobar el gust i em va semblar molt bo. Una vella amable, adonant-se clarament que el fruit em creava certes dificultats, em va portar una carabassa plena de trossos de fruita molt més tendra. Ho vaig comentar a Matthieu. -és clar, patró – va contestar-, l’ha mastegat ella abans. (…) També quan parla dels tribunals de justícia i comenta que pels dowayos són un entreteniment popular i no dubten a convocar-ho per als temes més trivials.
Sis mesos després del seu retorn a Anglaterra, va tornar novament al Camerun, després de queixar-se amargament del seu viatge i, aquesta vegada preparat per assistir a la cerimònia de circumcisió dels joves dowayo. Encara que havia interpretat el simbolisme cultural del poble dowayo; que vinculava la fertilitat humana amb la pluja; no havia pogut assistir-hi personalment a la seva cerimònia més important i personal.
A continuació podem veure imatges del poble dowayo del Camerun en els mateixos llocs on va realitzar el seu estudi de camp el Nigel Barley i, fotografiats pel fotògraf Juan José Pastor després de conviure amb ells al setembre del 2011:
M’ha cridat molt l’atenció aquesta gravació de la llengua dowayo.La sonoritat africana sempre resulta molt curiosa a l’oïda d’un occidental.
Per concloure i referint-se a la feina de l’investigador de camp, el Nigel Barley pensa el següent: (…) No es pot confiar mai a mantenir gaire temps un bon ritme de treball. Vaig calcular que, de tot el temps que vaig estar a l’Àfrica, potser em vaig dedicar un u per cent a fer el que realment hi havia anat a fer. La resta la dedicava a la logística, a estar malalt, a ser sociable, a organitzar coses, a anar d’un lloc a l’altre i, per damunt de tot a esperar. Havia desafiat els déus locals amb la meva dèria de fer coses, i no trigarien a posar-me a ratlla (…). Realment després de la meva tornada em va agafar una estranya sensació d’allunyament, no perquè hagués canviat tot, sinó perquè les coses ja no em semblaven ni naturals ni normals. El resultat de la meva inadaptació, era una sensació creixent d’inseguretat enfortida per tots els blancs amb presses que em trobava pertot arreu.
Tota una declaració de principis que em fa reflexionar sobre el nostre estil de vida amb presses constants i una dedicació de la major part del nostre temps a assumptes trivials i sense cap mena d’importància i que en el meu cas intento compensar escrivint…
16 Comments
Fa dos estius el vaig llegir. El vaig trobar amè, amb punts d’humor negre. Haig de reconèixer que no m’atreuen especialment els llibres d’Antropologia, però crec que aquest és un bon llibre per desmitificar el treball de camp que fan els antropòlegs.
El llibre està impregnat del clàssic humor anglès que deriva en humor negre en diferents moments d’aquesta esbojarrada història que ens narra (i critica) el treball de camp dels antropòlegs. Quan el vaig llegir a la universitat em va fer perdre la por a les clàssiques monografies de Malinowski, Boas, Harris, Rivers o Levi-Strauss…
Li reconec el mèrit de fer atractiva un obra en principi només dirigida a especialistes i estudiants, amb l’ús de l’humor com a eina conductora de tota l’obra.
Aquest llibre sembla molt bè per llegir, perquè ens fa referencià de la vida de un poble africà amb una societat molt diferent a la nostra què ha sigut estudiada completament per l’autòr del llibre durant la seu viatge de investigaciò a Africà.
El Nigel Barley realitza una aproximació al poble dowayo del Camerun molt personal i a la vegada introduint-nos en el seu món més íntim. Ens fa circular per la seva quotidianeitat com si nosaltres fóssim també part de la tribu o de la família.
I per descomptat aquesta societat és a les antípodes del nostre mode de fer i de pensar. Resulta molt interessant i també molt estranya (la societat) al nostre mode de comportar-nos com a societat del món occidental desenvolupat… (?) I gràcies pel teu comentari!
Aquest me’l vaig llegir fa uns anys per un treball de la facultat i em va semblar força divertit. També és eficaç per veure qualsevol investigació científica des de un altre punt de vista a l’habitual, segons les impressions que el nostre antropòleg s’emporta, que disten (o potser no) una mica de la realitat.
Realment estem comentant la novel·la que l’autor va escriure després de fer el seu clàssic treball de camp amb la tribu dowayo. M’agradaria poder fer un cop d’ull a la veritable monografia realitzada per l’autor. Possiblement serà un estudi seriós i sense cap mena de concessió a la ironia i a l’humor. I potser no tan divertit!
Jo també me’l vaig llegir a la Universitat i justament farà cosa d’un mes el vaig trobar per casa i el vaig estar rellegint. Vaig constatar que no havia perdut ni un bri d’hilaritat. Sí, sí,humor anglès del bo que en va deixant anar de fresques sobre les disciplines acadèmiques i l’etnocentrisme en totes les seves variants i colors. En reprodueixo un altre tros: “La meva família immediata, que era totalment aliena a l’experiència antropològica, només sabia que jo estava prou boig per anar-me’n a terres salvatges on viuria a la selva, constantment amenaçat per una colla de lleons i serps i que potser tindria prou sort per escapar de l’olla (…) El cap del meu poblat em va dir que m’acompanyaria de grat al meu poble anglès però que li feia por anar a un país on sempre fa fred, on hi havia bèsties salvatges com els gossos europeus de la missió i on era sabut que hi havia caníbals”
Bona, Toga!
Benvolguda,
Doncs has triat uns exemples molt clars d’aquest etnocentrisme que ha dominat en el nostre món occidental els darrers segles sobre el continent africà. El més curiós és la mateixa visió que tenen els africans de les societats occidentals i, per tant una visió etnocentrista.
A banda d’això per mi ha estat un plaer, llegir totes aquestes teories, relacions transculturals i la immersió d’un occidental en un món aliè i diferent per ell, des d’un punt de vista humorístic però amb “fundamento”.
La lectura d’aquest llibre sembla una bona manera d’endinsar-se en el coneixement d’altres cultures des d’un punt de vista humorístic. És interessant veure el resultat de la fusió entre la investigació d’altres cultures i l’humor.
Té una part humorística important. Es nota molt la influència britànica de l’autor. Aquest humor no li resta cap força al llibre, al contrari. Realment no es tracta d’una monografia d’antropologia. “L’antropòleg innocent” és la novel·la que el Nigel Barley va escriure davant de tota la quantitat enorme d’informació que no tenia espai dintre d’un seu estudi de camp a l’ús i, que l’autor necessitava comentar per la seva força i, també com una mena d’homenatge al increïble poble dowayo.
Aquesta tribu li va ensenyar més sobre el “home” que tota l’educació rebuda en mil universitats. Digne d’estudi antropològic? és com va canalitzar la seva frustació mitjançant el seu llibre-s en clau d’humor.
Està clar que la experiència viscuda en primera persona ens aporta una informació difícil de trobar en llibres, articles i/o monografies especialitzades.
La combinació perfecta seria tenir una bona formació en el camp objecte de l’estudi i després contacte de primera mà, viure en directe la experiència amb l’altre. I l’humor que no ens falti mai!
Realmente es bueno encontrar por estos lares reflexiones así , es un mundo por explorar y sacar provecho de ello , ha sido hermoso tu guiño de ojo tapado a la cultura , me agrada el sitio y los comentarios.
Saludos , luis
Bienvenido Luis a este rincón que intenta crear un poco de debate y opinión. Me alegra que te haya gustado el post y los comentarios que hacemos en definitiva entre todos los que participais en el. Si te ha gustado te recomiendo la continuación del libro titulado “Una plaga de orugas. El antropólogo inocente regresa a la aldea africana”:
http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=t&searcharg=plaga+de+orugas&searchscope=10&submit=Cercar”
y que puedes encontar también en las bibliotecas.
Leí este libro hace muchos años, cuando estaba terminando la licenciatura en Geografia e Historia, especialidad Antropologia, y recuerdo que fue la lectura más desternillante sobre antropologia que he podido disfrutar.
Aquesta lectura em va sorprendre gratament quan estudiava les assignatures d’Antropologia a la facultat d’Història. És el contrapunt humorístic i proper a les gruixudes, avorrides i sistemàtiques monografies per oblidar al prestatge més alt i obscur que es pugui trobar!