Coetzee, J.M. Desgràcia
Barcelona: Columna, 2003

Coetzee, J.M. Desgracia
Barcelona: Mondadori, 2003

Coetzee, J.M. Disgrace
London: Vintage, 2000

 

“Aquesta és la única vida que hi ha. La que compartim amb els animals.”

 
David Lurie, el protagonista de Desgràcia (1999), és un professor universitari de 52 anys que després de dos matrimonis fallits s’anirà enfrontant a una cadena d’esdeveniments que el portaran a qüestionar-se la fortalesa dels pilars en què s’ha erigit la seva vida, sortir del seu solipsisme i mirar amb altres ulls el seu entorn no només personal, sinó també social i polític. No pot ser d’altra manera, ja que ens trobem a la Sudàfrica post-apartheid. Però el nou règim no ha portat una societat més igualitària i pacífica. Ans al contrari, alguns dels conflictes racials, socials i de gènere semblen haver-se recruat. El paradís somiat pels lluitadors dels drets civils és en realitat un país submergit en el caos i la violència.

Tot comença quan Lurie, després d’una sèrie de relacions insatisfactòries, incloent-hi una prostituta de qui mig s’enamora, inicia un complexa relació amb una de les seves alumnes. Acusat d’assetjament sexual, les seves disculpes no són suficients per als responsables del centre i és expulsat de la universitat on exerceix la docència. Per a distanciar-se de tot, es refugia a la granja de la seva filla en l’interior del país.

Allà coneix una altra realitat molt diferent. La seva filla Lucy es dedica en cos i ànima a tenir cura d’animals malalts i abandonats, manté una relació sentimental amb una altra dona i defuig els estereotips de feminitat imposats per la societat i compartits pel propi Lurie. Ell intenta com pot adaptar-se a la nova situació i refer els lligams amb la seva filla, de qui sempre ha estat distanciat, així com a acceptar i comprendre la sexualitat de Lucy, que ell interpreta com un rebuig contra la seva persona i el seu comportament habitual amb les dones. Tot això en un ambient enrarit degut a les tenses relacions amb el granger veí, Petrus. La situació acabarà esclatant amb la visita de tres homes negres que, aparentment protegits per Petrus, ataquen i violen Lucy davant la impotència del seu pare.

Malgrat l’estil senzill i accessible de la prosa de Coetzee, és aquest un llibre fosc, dominat pel patiment, el fracàs i la incomunicació, la violència contra les persones i els animals, el pessimisme… Però també hi ha algun raig de llum: Lurie acabarà explorant la seva humanitat i trobant un cert sentit de compassió quan es fa càrrec de la cura dels animals moribunds, la majoria víctimes de la crueltat humana, i a molts dels quals ha de sacrificar.
 

Amb Desgràcia Coetzee va guanyar el premi Booker, el més prestigiós de les lletres britàniques, per segona vegada a la seva carrera, i amb tota seguretat va contribuir a que se li atorgués merescudament el premi Nobel de literatura quatre anys més tard (2003). Va ser el quart autor africà en guanyar-lo després del nigerià Wole Soyinka (1986), l’egipci Naguib Mafouz (1988) i Nadine Gordimer (1991). Amb aquesta darrera autora comparteix no només nacionalitat sinó inquietuds molt similars, relacionades amb l’anàlisi de les contradiccions del passat i present del seu país i amb les complexes relacions entre les dues races com a tema central.

D’aquesta novel·la es va dur a terme una adaptació cinematogràfica l’any 2008, dirigida per Steve Jacobs i protagonitzada per John Malkovich. També la trobareu a les biblioteques de Barcelona. Aquí teniu el tràiler: