Gazan, Sisse-Jo. Las Alas del dinosaurio
Madrid : Alfaguara, 2011
Las alas del dinosaurio, novel·la policíaca i primer títol èxit de l’autora danesa Sissel-jo Gazan, té unes poques característiques que fan d’ella un espècimen rar dins del gènere. Per a lectors com jo, que el tema dels dinosaures aparegui d’alguna manera és un al·licient més que crida a la seva lectura.
Anna Bella Nor és una estudiant de biologia que ha de defensar la seva tesi. D’aquesta manera es vehicula un dels temes de la novel·la, que encara que secundari, m’ha cridat molt l’atenció. Anna Bella Nor es troba entre el foc creuat de dos grups d’investigadors, de “col·legis invisibles”: els defensors de les aus com a dinosaures contemporanis i els contraris a aquesta hipòtesi, que defensen la independència de la classe.
— Ólvidate del libro– dijo bruscamente– y lee al menos quince artículos de autores que sostengan que las aves son dinosaurios contemporáneos y otros quince de autores que opinen lo contrario. Entonces lo verás todo claro. (p. 42)
Dave Hone entrevista en el seu blog a James Gurney, autor d’aquesta interpretació de Mei long, una altra espècie de dinosaure emplomallat.
Anna Bella està de part “dels bons”, dels primers, que estan recolzats pels nous descobriments paleontològics. [Tindrem una altra oportunitat d’afegir al coneixement comú de Librarything el descobriment de fòssils com Sinosauropteryx, Confuciusornis o Beipiaosaurus,? ]. La troballa de dinosaures amb plomes elimina elements diferenciadors entre aquests i les aus, i per això passen a ser el mateix grup. Gazan també ens “cola” en la trama alguna reflexió interessant sobre el món ediotirial acadèmic:
Tyberg le había explicado que el consejo de redacción de este tipo de revistas solía estar integrado por cinco redactores con formación académica, lo que –dicho con otras palabras– equivalía a afirmar que la decisión de qué asuntos científicos debían llegar a la opinión pública estaba en manos de sólo quince personas, cinco por cada una de la tres principales publicaciones. (p. 44)
Però Anna bella no pot optar al seu títol de doctora perquè el seu tutor ha mort en circumstàncies estranyes, un contagi amb larves de paràsits (Taenia sp) que solament pot interpretar-se com a intencionat. L’inspector més jove de Dinamarca, Soren Marhauge, investiga el cas.
La novel·la descobreix picabaralles i enemistats de la vida dels academics d’una manera genial, constituint un dels aspectes més xulos del llibre el com es desenvolupa aquesta rivalitat entre investigadors. Las alas del dinosaurio és també un novel·la molt urbana, on els carrers de Copenhaguen tenen una presència destacada, així com el seu museu de zoologia i la seva universitat. Un últim aspecte destacable és el desenvolupament dels personatges, que tenen vides tan “mogudes” com bel·ligerant és l’ambient en el museu. Un tema recurrent en la narració són els fills, des de diversos punts de vista. Fills il·legítims, custodiats, maltractats, perduts, desitjats, no-desitjats, possiblement-adoptats, rebutjats….. Al principi em va semblar una mica excessiu que tots els personatges tinguessin algun episodi de la seva vida que vinculés una situació desgraciada amb aquest tema. Però Teresa, una avantatjada lectora en novel•la negra escandinava, m’explicava que el tema familiar és comú a molts autors i autores. Serà llavors una característica d’aquests?
Us agradin o no els dinosaures, sigueu o no lectors del gènere (policíac), no deixeu de visitar Copenhague de la mà de Sissel-jo Gazan. Val la pena.
Guia de lectura BCNegra12. Biblioteques de Barcelona: