Roca, Paco
Las calles de arena
Bilbao: Astiberri, 2009

…O el dia en què Paco Roca va caure dins un cau i es va perdre per un barri fantàstic de carrers movedissos, on hi havia un home sense nom que no trobava el camí de tornada a casa.

L’odissea comença quan el protagonista, un jove que arriba tard a una cita, intenta creuar el barri antic amb una estàtua mida natural de Corto Maltès sota el braç. Incapaç de trobar la sortida del laberint de carrerons, es veu atrapat en una quotidianitat implacable, plena de personatges tan absurdament reals com extraordinaris.

Una recepcionista que no aconsegueix un dia lliure, un operari que sempre repara la mateixa avaria, un home atrapat que consumeix els dies comprovant que té tot el que necessita per escapar, un altre home que espera la mort dins d’un taüt, un aventurer amb agorafòbia i una jove cartera que només es comunica per carta.

Personatges convertits en icones. En símbols del subconscient col·lectiu d’aquesta societat paradoxal que ens impulsa a seguir per camins que en realitat no són els que volem recórrer.

La història és també una lúcida interpretació de les relacions a l’era d’Internet que Paco Roca situa al barri antic, aquest lloc convertit en l’absurd reflex de la nostra realitat diaria i al mateix temps un escenari on els desigs són poderosos.

Fantasia i realitat xoquen en aquests carrers de sorra. Personatges tancats en bucles, circumstàncies que empresonen, que oprimeixen, que converteixen la vida en una successió de dies sense escapatòria. Una història fosca on per fortuna venç la fantasia.