Talbot, Bryan. Alicia en Sunderland. Barcelona: Random House Mondadori, 2010

Ningú no posa en dubte que Lewis Carroll és un dels grans de la literatura mundial, ni que l’Alícia, aquella noieta perduda en terra de meravelles, s’ha convertit per dret propi en icona de la literatura universal, juntament amb el Gat de Cheshire, en Humty Dumpty o la Reina de Cors. Però, què sabem realment sobre les circumstàncies que van portar a un tímid catedràtic d’Oxford a deixar de banda la seva estricta educació victoriana i endinsar-se en un món de fantasia desbocada? I que ens pot dir això de la vida, de l’art i de nosaltres mateixos? L’anglès Bryan Talbot es proposa trobar respostes a totes aquestes incògnites en el còmic que avui ressenyem, Alícia a Sunderland.

La teoria més coneguda diu que Alícia en terra de meravelles té el seu origen en l’amistat de Lewis Carroll amb una nena, Alice Liddell, i que el conte va sorgir espontàniament durant una passejada en barca que van fer tots dos. Amb el temps, però, van sorgir noves teories que posaven en dubte els motius de l’escriptor i el missatge de l’obra. Era Carroll un pedòfil o simplement una persona  que preferia la  companyia d’infants? Hi va haver una Alícia real o més d’una? És l’obra  un codi per desxifrar un tractat de matemàtiques encobert o potser una al·legoria política?

No us espanteu: no estem davant d’una obra feixuga, exigent sí, al·lucinant en moltes ocasions, però també tremendament entretinguda. Talbot coneix perfectament el seu ofici i aprofita al màxim les possibilitats que el mitjà del còmic li ofereix amb una gosadia i una ironia típicament britàniques. L’obra està plantejada com un espectacle d’il·lusionisme: té lloc en un teatre centenari, el Sunderland Empire, i hi ha un mestre de cerimònies (disfressat de Conill Blanc) que ens convida a deixar els prejudicis de banda i deixar-nos endur pel que ens mostrarà. Cada pàgina planteja un repte pel lector, amb constants canvis de personatges, localitzacions i punts de vista, en un joc permanent entre la Història i les històries, entre el que és real i el que no ho és. L’autor no es conforma només d’explorar les arrels dels mites literaris d’Alícia i Carroll, sinó que també mostra la seva vigència actual. Però la seva ambició va més enllà del simple homenatge, fins al punt de convertir Alícia a Sunderland en una oda a l’art de narrar històries.

En definitiva, Alice a Sunderland és en un còmic didàctic, postmodern i trencador, molt en consonància amb l’estil de Lewis Carroll. Un espectacle de primer ordre que, en acabar, fa aixecar del seient al lector i cridar “No n’hi ha prou!“