Azpiri, Alfonso. El Bosque de Lump
Barcelona: Planeta DeAgostini, cop.2010
Poob:“Es un placer regresar a casa, sobrevolar las copas de los árboles con las hadas a varios metros del suelo, jugar con los dragones de fuego mientras te chamuscan el trasero, esquivar los rayos de las tormenta cuando llegan las lluvias, sentir las plantas carnívoras crecer bajo tus pies. En fin, la tranquilidad del hogar”
Al món que habiten Poob, nen/gnom de color lila, i Strom, mag i inventor, absolutament tot el que us pugeu imaginar és possible. Els dos amics, aprenen i descobreixen plegats, i de pas nosaltres amb ells, que malgrat les evidències, ells dos són d’allò més normalets sobretot si els comparem amb els altres habitants del bosc. Una delícia de detalls que fan recomanable, al menys, una segona lectura, ara sense mots, just pel plaer d’entretenir-se amb les il·lustracions.
Azpiri ens ensenya a El bosque de Lump la seva cara més tendra, mantenint el sentit de l’ humor marca de la casa d’un autor que, fins i tot quan s’adreça als infants, no s’oblida de fer l’ullet a l’adult que s’apropa a la seva obra.
Com ja va passar amb Mot, El Bosque de Lump dona el salt al còmic des de l’èxit d’un suplement infantil d’un diari de tirada nacional, en aquest cas amb l’afegit d’incloure 4 pàgines amb esborranys dels personatges.
Estem a l’any internacional dels boscos així que sigui benvingut un llibre que potser a més d’entretenir-nos ens apropa a la màgia que pot contenir la natura. El què és segur és què després de llegir aquest còmic mirareu amb uns altres ulls el xampinyó que esteu a punt de cruspir-vos.
9 Comments
Com m’agrada descobrir nous personatges!!!
Si Rovelló, són fantàtics! Si t’animes a continuar amb Mot veuras que també és molt divertit.
Hola! Sembla un còmic divertit per a petits i grans! tenen força gràcia les il·lustracions, tot i que m’he quedat amb les ganes de llegir la vinyeta. RC
Totalment d’acord Ricard. Intentarem resoldre els problemes amb la lectura de les vinyetes en properes resenyes.
M’encantava aquest còmic quan el treien al Pequeño País. Ha arribat el moment de tornar a llegir-lo!
Si Emi, era un al·licient més per comprar el diari. Llàstima que deixessin d’editar-lo. A veure si ens llegeix algú de El País i prenen nota de què molta gent (petita i gran) voldria continuar tenint Pequeño País.
No le llegit mai però segur que serà una bona lectura per aquest estiu pels meus nens.
Molt ben trobat per celebrar l’any dels boscos.
Gracies Nausika i bones vacances
Elena, moltes gràcies per la teva aportació. Com ja sabràs a les biblioteques pots demanar en préstec fins a 15 llibres alhora, així que si t’interessa el tema a la biblioteca et podem facilitar una guia temàtica que hem elaborat per què quan acabi l’any ho sapiguem gairebé tot dels boscos.
Estic dessitjant llegir-lo. Moltes gràcies per la recomanació!