Vázquez Montalbán, Manuel. El balneario. Barcelona: Planeta, 2004.
Participa al concurs fotogràfic ‘Les receptes de Carvalho. Biblioteques i Mercats en xarxa’ i guanya un sopar per a dues persones al restaurant Casa Leopoldo.
“No era mal chico, pero le habían regalado un juguete de estadista y no sabía mirarse al espejo. Hay gente que no sabe mirarse al espejo. ¿Hay alguien que sepa mirarse al espejo? Estaba ya en su habitación y estaba precisamente ante el espejo. Debía de tener el hígado nuevo, pero seguía teniendo la misma cara de mal amigo de sí mismo. El final de la cuarentena coincidiría con el final de su ayuno, luego tres días de aclimatación a la alimentación sólida y otra vez a casa, a los guisos de Biscuter, o a los suyos propios o a una peregrinación por restaurantes que había soñado, en busca de platos concretos que se le habían aparecido entre nubes rosas y de un blanco angélico.

Lo primero que haría sería dar una vuelta gastronómica a Cataluña, una suicida Grand Bouff[e] que empezaría por la Cerdaña, en el hostal del Boix, en Martinet de Cerdaña; luego Can Borrell, en Meranges; el Bulli, en Rosas; el Cypsele, en Palafrugell; Big Rock, en Playa de Aro; Eldorado Petit, en San Feliu de Guíxols; la Marqueta, en La Bisbal; antiguas y nuevas querencias que sabían a trinxat, macarrones al romero, nouvelle cuisine perfumada por el Mediterráneo, sepias con habas tiernas, pies de cerdo con caracoles, bacalao al Roquefort, arroces negros. Inevitable el arroz caldoso de la María de Cadaqués o del Peixerot de Vilanova o el de Els Perols de l’Empordá en Barcelona. Pero antes, antes se iría al Hispania y le diría a la señora Paquita: Póngame de desayunar todo lo que pueda cenar en un mes con una cierta desgana, y saltaría como Peter Pan por los cielos en busca de las mesas barcelonesas de Casa Leopoldo o La Odisea o el Botafumeiro o La Dorada o Casa Rodri, en busca de conversación y paisajes gastronómicos suficientes para compensar aquel charco de caldo vegetal que le pudría el cerebro como si fuera solaje de comidas imposibles. Aquella ensalada de angulas con kiwis y jamón de pato. Los crepés de pie de cerdo con alioli y salsa rubia. La dorada horneada entre hierbas mediterráneas y aceitunas negras. Patatas al vapor con caviar y salsa holandesa. Pimientos rellenos de mariscos prietos. Rape al ajo quemado. Ciervo con mermelada de grosellas y camembert frito con mermelada de tomate. Cada vez que abría y cerraba los ojos del cerebro, sonaba un flash hipotético que convertía cada recuerdo en una fotografía y en una promesa. Sentía que volvía a renacer en él un animal sensorial que no está dispuesto a comerse la naturaleza con guantes y pinzas.”
Ingredients:
1 kg de patates tallades a daus; 6 dents d’all tallats finets; 4 tomàquets madurs ratllats; oli d’oliva, 2 rodanxes de rap per persona (també es pot fer amb mero o orada).
Preparació:
- Es posa una cassola a foc viu amb l’oli.
- Es sofregeixen els alls fins que tinguin un color torrat.
- S’afegeix el tomàquet, removent-lo per evitar que s’enganxi i quan està gairebé fregit, s’afegeix mig litre d’aigua calenta.
- Quan comença a bullir, s’afegeixen les patates i quan estan gairebé cuites, el peix, perquè tingui consistència final se sala i es deixa acabar de coure amb la cassola tapada.
6 Comments
Bon día, amics de Bibarnabloc.
Estic molt interessat al concurs pero no em queda gens clar si les fotos han de tindre una biblioteca o mercat com a escenari o només son el lloc on s’ha de fer-hi entrega.
Crec que no soc l’unic amb aquest dubte, m’agradaría molt que ho confirmareu.
Atentament,
Raúl.
Raúl a l’apartat del concurs diu clarament:
ON?
Fes una fotografia a qualsevol de les Biblioteques de Barcelona o dels mercats municipals de Barcelona
Per tant has de fer la foto a qualsevol dels mercats municipals de BCN o a qualsevol de les Biblioteques de BCN
Raúl a l’apartat del concurs diu clarament:
ON?
Fes una fotografia a qualsevol de les Biblioteques de Barcelona o dels mercats municipals de Barcelona
Per tant has de fer la foto a qualsevol dels mercats municipals de BCN o a qualsevol de les Biblioteques de BCN
Benvolguda Justine,
Disculpa que pregunti jo també un altre cop. És una mica embolicat el tema i ja em sap greu perquè la iniciativa és boníssima i des d ‘aquí les meves felicitacions.
Queda totalment clar que l’espai on s’ha de realitzar la fotografia ha de ser o una biblioteca de Barcelona o bé un mercat municipal, però:
Les bases diuen: <>. D’aquí, podria entendre que:
He de cuinar la recepta (posem aquest ‘rap a l’all cremat’), i entrar en una biblioteca de Barcelona amb la cassola, plat o carmanyola i fer la fotografia damunt d’un taulell? He de ficar-me al Mercat i… on la col·loco per fotografiar-la? Tant la primera com la segona opció em semblen poc adeqüades.
O bé he d’entendre que ‘inspirada en’, vol dir que n’hi hauria prou amb retratar en un mercat municipal qualsevol dels ingredients del ‘rap a l’all cremat’ (p.e. uns bacallà sec penjat d’alguna parada)??
I en el cas que la volgués fer a una biblioteca? Hi hauria de portar el bacallà sec o l’ingredient que sigui? Si no és això: en què ens podem ‘inspirar’ sobre la recepta si a la biblioteca només hi podem trobar llibres?
Gràcies per l’atenció,
Marta
Marta,
La foto ha d’estar inspirada en la recepta o en el llibre. I aquí ja entra la teva creativitat 🙂
“vol dir que n’hi hauria prou amb retratar en un mercat municipal qualsevol dels ingredients del ‘rap a l’all cremat’ (p.e. uns bacallà sec penjat d’alguna parada)??
Doncs seria una bona opció!
I en el cas que la volgués fer a una biblioteca? Hi hauria de portar el bacallà sec o l’ingredient que sigui? Si no és això: en què ens podem ‘inspirar’ sobre la recepta si a la biblioteca només hi podem trobar llibres?
Hi ha llibres de cuina, hi ha llibres del “Carvalho”… i hasta aquí puedo leer 🙂
perdó: s’ha esborrat la frase que anava entre cometes, al principi: ‘fes una fotografia inspirada en una de les receptes de carvalho que surten ressenyades a Bibarnabloc’.