Kadare, Ismail. El palau dels somnis. Barcelona: Club Editor, 2006

L’any 2009, quan Ismaïl Kadaré (Albània, 1936) va guanyar el Premi Príncep d’Astúries, vaig buscar la seva bibliografia a les biblioteques i vaig descobrir un llibre de gran transcendència per a les lletres europees del segle XX. La raó d’escollir el llibre El palau dels somnis va ser doble: el descobriment de l’autor i que té un premi Booker i un premi Príncep d’Astúries, amb una obra que no només conduïa a Kafka, sinó al Kafka d’El Castillo. Aquell Kafka que m’havia captivat per la seva irracionalitat, però que em va esfereir per la seva representació de la racionalitat insalvable, de l’eficiència tècnica dels totalitarismes.

Aquest estiu m’ha arribat a les mans Crònica de la ciutat de pedra de la mà d’Edicions 62 en la seva col·lecció Les millors obres de la literatura universal que es pot llegir com una novel·la autobiogràfica, narrada des de la perspectiva d’un nen i on les supersticions i els esdeveniments s’enllacen i es barregen.

He tingut la certesa que us havia de fer arribar l’obra d’aquest periodista, editor, poeta i ex-diputat del règim socialista albanès. Aquest autor que reflecteix a les seves obres l’impacte de la II guerra Mundial sobre la seva ciutat natal com només pot fer-ho un autor que té com a referents literaris a Homer, Esquil, Shakespeare, Cervantes i Gógol.

El palau del somnisde l’any 1981 és la primera obra que vaig llegir d’aquest autor. La crítica considera aquest llibre com la seva obra mestra perquè esdevé una denúncia al règim burocràtic i autoritari d’Albània i una una paràbola kafkiana sobre el sentit de la vida.

L’obra ens mostra un palau dels somnis què és un centre creat pel govern d’una inventada capital de l’imperi otomà per tal de recollir, classificar i analitzar tots el somnis dels súbdits amb la finalitat esgarrifosa de trobar dissensions i ruptures. Essent catalogats per la seva perillositat per un planter d’investigadors que escullen un somni setmanal que el sultà utilitzarà per prendre decisions importants de govern.

El protagonista d’aquesta història, Mark-Alem, després de molts intents, entrarà a formar part dels treballadors del palau dels somnis on anirà pujant en la jerarquia del palau dels somnis de manera inexplicable i dolorosa.

Mark-Alem i nosaltres, els lectors, passem per estones d’aclaparament, desassossec i al·lucinacions en un univers gris i opressiu. Ismael Kadare, magistralment, ens porta amb la seva narrativa al desànim i a la desorientació.

Aquest historiador i filòleg treballa sobre el nostre conscient i inconscient per mostrar-nos els extrems dels poders absoluts amb aquesta obra al·legòrica on hi ha una reflexió sobre la subjectivitat del poder i la deshumanització de la persona.

A la seva darrera novel·la, Réquiem por Linda B., interpreta l’Albània comunista a partir del mite d’Eurídice. Una novel·la d’amors prohibits i de desitjos frustrats, sobre la fragilitat de l’ésser humà en una societat opressiva i la desolació del confinament, que pot arribar a ser pitjor que la mort, una mort en vida.

El podreu veure i parlar amb ell el Dijous 4 d’octubre de 2012 a la Biblioteca Jaume Fuster, a les 19.00 h Dintre del cicle Parlem amb…

Discurs de recepció del  premi Príncipe de Asturias l’any  2009