Mill, John Stuart. La esclavitud femenina. Madrid: Artemisa, 2008

John Stuart Mill (1806-1873) va ser un filòsof, polític i economista anglès. Es va casar amb la també filòsofa i defensora dels drets de les dones Harriet Taylor Mill. Ella va col·laborar en molts dels seus treballs i fins i tot va compartir l’autoria d’Ensayos sobre la igualdad sexual.

El penúltim llibre de John Stuart Mill (després només va escriure la seva autobiografia) va ser The Subjection of Women, publicat al 1869 però escrit anys abans, considerat com una de les primeres obres feministes realitzada per homes.

Artemisa Ediciones ha preferit traduir el títol com La esclavitud femenina i Edaf, en comptes d’usar el terme “esclavitud”, ha elegit el terme “sometimiento”. Pel que fa a la traducció en català, editat recentment per Edicions de la l·l, l’editorial ha utilitzat la paraula subjugació. Així doncs, esclavitud, sotmetiment o subjugació són paraules que transmeten una mateixa idea i fan referència a la subordinació de la dona envers de l’home i aquest sotmetiment, ja aleshores, ell el considerava antiquat per la societat. És més, ja en el capítol I descriu aquesta situació com a obstacle per al progrés de la humanitat.

Ell no creia en determinades idees sobre la dona que es donaven per certes en la seva època i com diu en el capítol II, es tracten de prejudicis que no estan raonats. Ell pensava que l’home no coneixia realment a la dona pel sotmetiment  en la què aquesta vivia (i que era per culpa precisament d’aquest sotmetiment, que han estat callades o, fins i tot diu, que “han dissimulat”).

Parlem de capítols però més aviat són tesis o afirmacions que fa el filòsof sobre diferents aspectes a favor de la igualtat de la dona, 36 en concret, després de cada una de les quals ens dóna els seus arguments per demostrar-les i, alhora, fer front a possibles rèpliques o arguments en contra.

Tot i això, trobarem alguns aspectes amb els quals avui en dia no estaríem d’acord i algunes dones de la seva època, tampoc. No obstant això, estem parlant d’una obra escrita fa 150 anys.

En el cas d’Artemisa Ediciones, el pròleg de l’obra és d’Emilia Pardo Bazán i en aquest ella diu que, tot i el que podria semblar, John Stuart Mill, no va escriure el llibre per influència de la seva dona. I destacar que un parell d’anys abans de la publicació John Stuart Mill havia presentat davant el Parlament britànic una proposta a favor del vot femení que va ser rebutjada.