Deixeu-me que comenci per explicar-vos una història: la història del ruc.
Un dia el ruc d’un pagès va caure en un pou. La bèstia plorà sorollosament durant hores, mentre el pagès es trencava el cap per veure què podia fer. Finalment, el pagès va decidir que el ruc era molt vell i que el pou ja era sec i calia tapar-lo; vaja, que, ben mirat, no valia pas la pena de treure el ruc del pou.
Va convidar els veïns perquè vinguessin a ajudar-lo. Cadascun d’ells prengué una pala i van començar a tirar terra al pou. El ruc s’adonà del que passava i va plorar horriblement. Al cap d’una mica, però, amb gran sorpresa de tots, després d’unes quantes palades de terra es va aquietar. El pagès va mirar finalment al fons del pou i se sorprengué del que veia… Amb cada palada de terra, el ruc feia una cosa increïble: s’espolsava la terra i hi posava les potes al damunt. Ben aviat tots van veure, sorpresos, com el ruc arribava a la boca del pou, passava per damunt la vorada, i s’allunyava trotant.1 Què hem de fer per a ser positius? Hauríem de sentir notícies positives de l’entorn com a primer pas?
Aquest llibre que us recomano parla de tècniques, en el bon sentit de la paraula, perquè la canalla tingui pensaments positius. És adreçat a pares i a educadors, però cal dir que les idees sintetitzades que ofereix són aplicables a qualsevol edat. Per exemple: ¿sabeu que si tenim presents moments feliços que hem viscut, quan estem en situacions complexes tenim tendència a resoldre millor els problemes? ¿Sabeu que si analitzem acuradament què és allò que ens fa sentir malament, fem un gran pas per a aturar preocupacions? Sabeu que si esmicoléssim els problemes o, si més no, intentéssim empetitir-los, tots plegats seríem més positius per a trobar solucions? Sabeu que així serem més creatius?
Ser una persona positiva té un efecte molt important en la salut psíquica i física de la persona, però, sobretot, és un element imprescindible en les relacions humanes. En conseqüència cal no oblidar mai la frase següent, que us escric en la llengua original en la qual va ser pensada:
«I’ve learnt that people will forget what you said, I’ve learnt that people will forget what you did but I also learnt that people will NEVER forget how you made them feel» (Maya Angelou). És a dir, no oblidem mai com ens tracten.
1 – Agraeixo la versió catalana d’aquest conte a Eulàlia Nuet.
2 Comments
Crec que intentar buscar la part positiva a les coses és una de les peces clau per ser feliç, molt bona recomanació!
Buscar la part positiva a vegades pot semblar complicat però és possible.
Respecte al comentari de que “no oblidem mai com ens tracten” dues recomanacions:
Tracta als altres com voldries que et tractessin a tu.
El somriure i l’amabilitat són contagioses.