Mendoza, Eduardo
La Ciudad de los prodigios
Barcelona: Seix Barral, 2008

Onofre Bouvila, un jove pagès arruïnat dels Pirineus, sense escrúpols ni moralitat, arriba a Barcelona, al 1887,  amb la intenció de fer fortuna. A través del protagonista de La ciudad de los prodígios el lector va descobrint, poc a poc, tots els canvis urbanístics, socials i econòmics que va experimentar Barcelona entre les dues Exposicions Universals de 1888 i 1929.

No és una novel·la històrica, ja ho adverteix l’autor al pròleg, sinó que és més aviat una novel·la picaresca ubicada a una Barcelona que està evolucionant fins a convertir-se en una moderna ciutat europea. La ciutat és un protagonista, i es va transformant junt amb el protagonista de la història.

El fil conductor de la història és Onofre, el protagonista. Onofre arriba a Barcelona i s’instal·la a la pensió de Brauli, on coneix a Delfina, la filla de l’hostaler, que li ofereix una feina: repartir fulletons anarquistes pels voltants de la Ciutadella, no s’ha de celebrar l’exposició Universal (1888). A través del personatge de Delfina, Mendoza ens introdueix en els orígens dels moviments anarquistes que es van estendre per Barcelona a finals del segle XIX. Com que té tant d’èxit repartint els fulletons anarquistes, decideix aliar-se amb Efrén Castells i vendre locions per fer créixer els cabells i contractar a un grup de nens perquè robin el material necessari. Poc a poc, va diversificant i ampliant el “negoci”.

Després de la inauguració de l’exposició, apareix a la vida d’Onofre un nou personatge, Humbert Figa i Morero, amb un passat fosc però un futur brillant, que l’obliga a treballar per ell. Amb ell el protagonista descobreix una altra Barcelona, la dels cabarets, els prostíbuls i la vida nocturna, i comença a fer bones inversions en el mercat immobiliari, al mateix temps aconsegueix casar-se amb Margarita, la filla del seu cap. És el moment que Barcelona s’està transformant per acollir l’Exposició Universal del 1929.

Onofre Bouvila, ja una persona rica i influent, està construint, en secret, una misteriosa màquina voladora i convenç a María Belltal, la filla de l’enginyer que l’està construint, que fugi amb ell. El dia de la inauguració de l’Exposició Universal de 1929 desapareixen quan estan sobrevolant el mar i com que no troben els cossos els donen per morts, però, és veritat? Els esdeveniments mundials posteriors sembla que ho desmenteixin …

La ciudad de los prodígios és una novel·la amb uns personatges molt complexos. A part del protagonista, Onofre Bouvila, hi ha tres dones que influiran fortament al protagonista i seran les que el faran pujar social i econòmicament i les que aniran creant el complex món on es mourà Onofre: Delfina, Margarita i Maria, també hi trobem molts personatges secundaris molt complexos, com Brauli, l’amo de la pensió, Efrén Castells, el company de pilleries o Humber Figa, l’home de fosc passat i brillant futur.

Mario Camús va portar la novel·la al cinema l’any 1999, i fou protagonitzada per Olivier Martínez i Emma Suárez.

Eduardo Mendoza és un dels autors barcelonins més reconeguts internacionalment. Ha publicat les novel·les La verdad sobre el caso Savolta (1975), que va guanyar el Premi de la Crítica; El misterio de la cripta embrujada (1979); El laberinto de las aceitunas (1982); La ciudad de los prodigios (1986), Premi Ciutat de Barcelona; La isla inaudita (1989); Sin noticias de Gurb (1991, 2011); El año del diluvio (1992); Una comedia ligera (1996), amb la que va guanyar, al 1998, el Premi al Millor Llibre Estranger; La aventura del tocador de señoras (2001), Premi “Llibre de l’Any» del Gremi de Llibreters de Madrid; El último trayecto de Horacio Dos (2002); Mauricio o las elecciones primarias (2006), Premi de Novel·la Fundación José Manuel Lara; El asombroso viaje de Pomponio Flato (2008), Premi Terenci Moix i Ploma de Plata de la Fira del Llibre de Bilbao; i el llibre de relats Tres vidas de santos (2009). Amb Riña de gatos. Madrid 1936, va guanyar el Premi Planeta 2010.

Us deixo amb l’entrevista que li van fer al programa de TVE “La mitad invisible” on va parlar, precisament, sobre aquesta obra.

Si us agrada l’obra, recordeu que el 26 de maig i el 7 de juliol, les biblioteques us proposem una ruta literària pel passeig de Gràcia, el barri de Sant Pere i el parc de la ciutadella. Per a participar-hi cal tenir el carnet de biblioteques i inscriure’s a la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu (preu: 9€)

Trobareu més informació sobre aquest i altres itineraris per Barcelona al web de Biblioteques de Barcelona.