Paolini, Christopher. El llegat. Barcelona: Roca editorial, 2011
Han passat uns quants anys des que un jove de 15, amant de la fantasia i la lectura, comencés a imaginar, estirat al sofà de casa seva, un món llegendari inspirat en les imponents muntanyes que veia per la finestra. I ha passat molt de temps, des que tu lector, vas obrir les cobertes d’un llibre amb un drac blau dibuixat a la portada. Aleshores, encara no sabies el seu nom, ni el seu origen, ni tan sols els seus poders. I ara, després de 8 anys d’acompanyar Eragon i Saphira per tot el territori d’Alagaësia, de compartir amb ells els triomfs i les derrotes, ha arribat el temps del comiat.
Però abans que això arribi, abans de tancar les cobertes d’aquesta, la darrera entrega de la saga, encara podràs gaudir, de la seva última aventura. Són molts els secrets que et queden per descobrir.
Si hi ha algú que no recorda amb exactitud tot el que va passar en els altres llibres, que no es preocupi. Al començament d’aquest volum, trobem un breu resum dels esdeveniments passats. Això permet entrar en la nova aventura sense haver de fer un exhaustiu exercici de memòria. A partir d’aquí, i com en els anteriors llibres, grans dosis d’acció, aventures, màgia, traïcions i batalles us esperen. S’acomplirà la profecia de l’Àngela i Eragon deixarà Alagaësia? Què és i on es troba la roca de Kuthian? I el tercer ou, el verd? A qui pertanyerà el drac que surti d’aquest ou?

Després de presenciar la mort d’Oromis i Glaedr a mans de Galbatorix al final de Brisingr, Eragon s’adona que, un cop més l’esperança de l’Imperi, recau sobre ell i Saphira. El jove genet sap que l’enfrontament amb el malvat rei és imminent. Per això, Eragon entrena durament amb Ayra que, una vegada darrere l’altra el guanya amb relativa facilitat. En un d’aquests entrenaments, el eldunari de Glaedr es posa per fi en contacte amb Eragon, i les seves paraules:
“El camí del guerrer és un camí de coneixement”
es convertiran en el leitmotiv de la història. Glaedr li fa veure que, un cop davant Galbatorix, haurà de témer més la seva ment que la seva espasa. Així que Eragon comença a entrenar la seva ment per fer-la més forta. Doncs serà aquesta fortalesa la que li servirà quan finalment aconsegueixen arribar enfront de Galbatorix.
Però Eragon descobreix també la solitud de l’heroi, perquè sota la capa de brau guerrer, no deixa de ser un jove i, en alguns moments, no pot evitar que la desesperació l’atrapi. I és que té raó Ayra quan diu que: “És impossible de passar per la vida il·lès.” Però també és cert que són molts els nous reptes que se li plantegen al jove genet en aquesta, la que sembla serà, l’última gran batalla.
Potser que us diguin que el final és previsible. Potser sí que ho és. Però tothom esperava que Harry Potter derrotaria a Voldemort i, tot i així, milers de lectors van gaudir amb l’última aventura del jove mag. Així que no us deixeu entabanar, estrenyeu-vos el cinturó de Beloth el Savi, no sigui que el perdeu, agafeu Brisingr ben fort amb les dues mans i munteu sobre l’acollidor llom de Saphira. L’aventura us espera.
Gran lector, Paolini cita com les seves més grans influències en l’escriptura, a autors com J. R. R. Tolkien, Eric Rucker Eddison, Phillip Pullman i Garth Nix.
La saga Llegat la composen quatre títols: Eragon, Eldest, Brisingr i Llegat. L’autor la va concebre com una trilogia però es va adonar que el tercer llibre seria una lectura massa pesada i va decidir dividir-lo.

El primer llibre de la saga, Eragon, va ser autoeditat per la família Paolini el 2002 i, un any després va ser publicat per Knopf, una gran editorial nord-americana. Es va convertir en un best-seller igual que el segon volum, Eldest. El tercer llibre, Brisingr va seguir la mateixa línia i sembla que el quart va pel mateix camí. A Espanya els llibres han estat editats, en català i castellà, per Roca editorial dins la seva divisió dedicada al públic juvenil. A l’FNAC del Triangle de Barcelona, el llibre va ser presentatl’1 de desembre amb la presència de milers de fans de la saga i sorpresa inclosa.
El dimarts 24 d’abril a les 19h Christopher Paolini visitarà la Biblioteca Francesca Bonnemaisonper parlar amb el periodista cultural Ricard Ruiz sobre el conjunt de la seva obra. Si ens dieu quin és el vostre drac preferit de la saga en aquesta recomanació, teniu l’opció de guanyar un exemplar signat per l’autor i un seient a primera filera a l’acte.
Al bloc de Roca joven, han volgut habilitar un espai on tots els seguidors de la saga pugueu deixar els vostres comentaris i posar-vos en contacte amb altres fans.
Després del quart lliurament de la saga del brau genet de dracs Eragon, Paolini pensa prendre’s unes vacances que li permetran pensar en els seus següents llibres.
Tems de lectura: Unes 18 hores.
Bona lectura i, recordeu:
El Llegat s’acaba però la història d’Eragon i Saphira mai serà oblidada.
El meu drac preferit és la dragona Saphira.
Sóc clàssic i el meu drac favorit és la Saphira
Shafira és el meu drac prererit.
Aquest llibre sembla molt interessant per el mon imaginari on passa l’acciò . Per els amants de la saga sera molt interessant de llegir per saber com acaba aquesta saga tan fantàstica.
Saphira és el meu drac preferit.
Doncs jo prefereixo Glaedr, el drac dorat, el mestre de Saphira … tot i que ella hagués volgut que fos alguna cosa més 😉
Sou massa tendres no? Jo prefereixo el Shruikan! El corrupte drac negre d’en Galbatorix. Se li considera el drac supervivent més poderós!
El meu drac preferit és Glaedr. Li vaig arribar a agafar molt d’afecte al llarg de la trama, tot i ser una mica arrogant de vegades. Em fa pena com acaba.
Apareixen moltíssims dracs diferents al llarg de les tres parts de la quatrilogia, però jo em quedo amb Miremel, aquella dragona d’ulls i escates marrons que va esmentar Brom a casa seva a Carvahall, quan Eragon estava buscant un nom adequat per Saphira.
jo tamb prefereixo en glaedr.
El meu drac preferit és Espina.
Em fa llàstima que l’hagin forçat a créixer abans d’hora…
Estic amb tu!
Espina és el millor drac. És igual de fort que Saphira, però supera a Glaedr i a Shruikan
Com la majoria dels que han comentat, la Saphira és el meu preferit. Potser perquè el primer llibre és el que vaig viure amb més intensitat i, per tant, és el que se m’ha quedat més gravat.
Tens raó German, el primer és el millor!
Doncs… encara que em costa decidir-me, el meu drac preferit és la Saphira, suposo que perquè és el drac al que arribes a conèixer millor. Tot i això, gairebé tots els personatges (dracs i no dracs) t’acaben agradant. Estic desitjant que arribi el dia 24 per poder assistir a aquest acte!
Shruikan
Enhorabona Robert, Inés i Candela sou els guanyadors del concurs. Us hi esperem a la Biblioteca Francesca Bonnemaison el dia 24 d’abril.
Ahir, ens ho vam passar bé amb el Christopher Paolini i els guanyadors del concurs. Ens va avançar que està preparant un cinquè llibre.