Vernetta, Xavier. País de llops. Barcelona : Proa, 2010
No cal més que veure la coberta de País de llops per esbrinar el seu argument. Una fotografia en blanc i negre, símbol del clarobscur que predominava a l’època, i una boira que cobreix el cel i un fanal al fons, que cobreix la llum i l’esperança? Més explícita és la nota que es pot llegir i que tot d’una ens fa posar els peus a terra: “Una novel·la sobre els vencedors de la Guerra Civil.”
Vint-i-cinc anys més tard, Xavier Vernetta (Barcelona, 1956) situa al lector davant una Barcelona sociològicament franquista, mostrant d’una manera poc dubitativa el funcionament estructural i el savoir faire dels membres d’aquella part de la societat, amb l’objectiu de que es consolidés per així poder seguir acaparant les màximes quotes de poder social i econòmic sense escrúpols.
Amb la pràctica d’una gran varietat narrativa -cohabiten principalment els articles periodístics, els monòlegs interiors, el narrador omniscient, les anotacions en diaris i els informes policíacs- Xavier Vernetta va presentant un ampli ventall de personatges, propis del gènere negre, que van des de la burgesia i la noblesa fins a petits delinqüents alcohòlics, sense oblidar-se’n dels periodistes i policies corruptes. I el lector va veient com tots ells, tard o d’hora, deixen al descobert els més baixos instints de la condició humana. Això sí, cadascú a la seva manera…
Fruit d’informacions compartides i d’interessos comuns, tant del passat com del present, i que poden esdevenir enfrontats, es va creant una teranyina humana de contactes i relacions entre personatges que poc o res tenen a veure els uns amb els altres -o almenys és així com ells ho creuen- que a mida que avança l’argument va deixant al descobert una manada d’homes llops que no dubtaran en devorar-se entre sí si ho veuen oportú per defensar els seus interessos i sortir victoriosos.
Per acabar no vull deixar de fer referència al concepte filosòfic de Thomas Hobbes que afirmava allò de que l’home és un llop per a l’home. Així queda també palès en aquesta novel·la.
3 Comments
Senyor Ducasse,
una recomanació interessant de les moltes a les que ens té acostumats. El més sorprenent, però, és aquest novedós vessant seu en la lectura d’imatges que ens deixa entreveure al primer paràgraf del text. Prometedor…
Aquest llibre sembla molt interessant,perqué ens descriu com era la societat de Barcelona en la epoca del Franquisme,epoca que l’esperança va ser tapada per una boira de por,tristesa,dolor i mort durant molt de temps fins a la mort de Franco.
Si yt’agrada viatjar, t’agradarà el llibre. Et porta volant a la Barcelona que, de fet, mai deixa d’existir. És la que no hi cap a l’eixample, ni a l’història. La dels acabats d’arribar, de perdre, d’enamorar-se…