L’any 1992, els responsables de la Fira de Frankfurt van anunciar la inauguració d’un gran espai dedicat al llibre electrònic. Va ser el senyal, avui ens n’adonem, que començava la gran transformació. L’e-book no ha substituït la lectura en paper, tal com el 1992 profetitzaven uns i temien d’altres, però sí que ha modificat bastant el panorama del llibre.
No és casual que, coincidint amb els primers anys de l’auge del llibre electrònic, es produís una altra eclosió, la d’un tractament
narratiu entre romàntic i nostàlgic que enaltia les diferents facetes del món del llibre tradicional.
El 1999 s’estrenà la pel·lícula de Nora Ephron Tens un e-mail, amb Tom Hanks i Meg Ryan. El film sintetitza amb humor la lluita, aleshores molt vigent, entre grans cadenes i petites llibreries. Les vides personals i professionals dels protagonistes s’entrecreuen en un to amable; la victòria d’un bàndol està cantada, la nostàlgia per la petita llibreria de la cantonada queda fixada per a la posteritat.
El 2001 es va publicar L’ombra del vent, de l’autor barceloní Carlos Ruiz Zafón. Els seus escenaris principals són una entranyable llibreria de vell i un gran espai simbòlic, el Cementiri dels Llibres Oblidats, on van a parar els llibres que s’han perdut en el temps «esperant arribar algun dia a les mans d’un nou lector». Entre l’aroma del vell paper flueixen les pàgines d’aquest brillant thriller literari, que s’ha convertit en gran supervendes internacional.
El 2004, la directora catalana Isabel Coixet va portar al teatre 84, Charing Cross Road, amb Carme Elias i Josep Minguell, a partir d’una història autobiogràfica de Helene Hanff, publicada el 1970, sobre una encantadora llibreria londinenca.
Amb aquests i altres exemples, el món del llibre, el món del llibre clàssic, amb els seus espais càlids i els seus professionals especialitzats, ha donat peu a un nou gènere de ficció del qual és protagonista. I és que potser, en adonar-nos que el que tant hem estimat i tant ens ha aportat corria el risc de desaparèixer, sentim més que mai la inapel·lable necessitat de celebrar-lo.
Sergio Vila-Sanjuán
4 Comments
No serà per mí que desaparegui el llibre en paper, jo el prefereixo mil vegades. M’agrada pasar les pàgines.
A mi m’agraden els llibres, llibres. Puc veure l’utilitat dels “ebooks” en ocasions, como ara de viatge, però per gaudir de la lectura no hi ha res com passar pàgina amb les mans.
No puc separar el fet de llegir un llibre, i tocar-lo. M’agrada mirar les pàgines , la coberta,i si m’apures acariciar-lo. Reconec l’estalvi d’espai dels”ebooks”però fins i tot m’agrada que els llibres que tinc i llegeixo ocupin espai. M’acompanyen
Passar les pàgines, olorar el llibre, acabar-el i retenir-el un moment per tal de no perdre del tot les bones estones que s’han compartit.
Llarga vida al paper !