Anglada, Lola. Lola Anglada i l’ideal del llibre. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2005
A Biblioteques de Barcelona podeu trobar diversos llibres referits a Lola Anglada, des de la seva biografia fins a diferents exposicions que s’han dedicat a aquesta gran il·lustradora i escriptora. Un dels llibres que parlen d’una exposició dedicada a ella és aquest que us recomano, que pertany a l’exposició del 22 d’abril al 30 de juny del 2005. Tiana va ser el seu indret. Recordeu que hi ha una biblioteca a Tiana a la casa senyorial Can Baratau. La masia on va viure Lola Anglada va significar molt per a ella, no tan sols perquè era la seva llar estimada, on tantes vegades es va inspirar, sinó perquè va ser el seu cau, simbòlicament parlant, durant la postguerra.
Lola Anglada pertanyia a la burgesia i, a diferència d’altres autors com Joan Oliver, que van ser crítics amb les famílies catalanes benestants, Lola Anglada va ser representativa d’aquesta classe social. Tanmateix tenia sovint llaços emotius i de pensament amb la classe treballadora i pagesa, amos i masovers de les masies catalanes, com va mostrar en contes com «En Peret». Proust afalaga la classe burgesa i la fa seva; Lola Anglada pateix una Guerra Civil i beu d’un pensament republicà que la fa diferent. De fet, el conte més destacat d’aquesta prolífica il·lustradora és «El més petit de tots», en el qual fa palesa la seva condició antifeixista. Lola Anglada, sens dubte, va ésser políticament catalanista, prou coneixedora de la cultura del país.
Els contes de Lola Anglada sovint són protagonitzats per animals o plantes, tot utilitzant la tècnica de la personificació. Així tenim «Margarida», «Narcís» o «Monsenyor Llangardaix». Lola Anglada va ser una autora integral, és a dir, forma part d’aquests professionals creatius amb majúscules perquè és capaç de ser capdavantera en diverses arts. Hi ha un llibre que parla precisament d’escriptors que han estat pintors i alguns d’ells alhora també músics: Y además saben pintar. Però Lola Anglada, a més a més, va ser la primera il·lustradora catalana a formar escola, que després altres autors/es acabarien d’arrodonir, una escola de la il·lustració consolidada i reconeguda. La il·lustració catalana prengué embranzida gràcies a Lola Anglada.
La infància va ser la seva gran font d’inspiració i la plasma en els seus dibuixos, que omplen pàgines i pàgines amb una gran riquesa de detalls. La Guerra Civil va posar fi a la seva gran aportació i la reclusió a la seva llar la va afectar, com a d’altres personalitats, com ara la pintora Ángeles Santos.
Un artista acaba de completar-se quan il·lustra obres d’altri. «La llàntia meravellosa d’Aladdí» o «Alícia en terra de meravelles», «Chansons du couleur du temps» o «La gatomaquia» de Lope de Vega mostren l’abast internacional de la seva obra. També hi ha un element que completa un artista o professional: les col·laboracions amb altres per a portar a terme projectes. Lola Anglada va cooperar en treballs conjunts. En quatre paraules, us recomano que vegeu la gran qualitat de les il·lustracions d’aquesta autora completa que era Lola Anglada.
