Debeurme, Ludovic. Lucille
Barcelona: Norma Editorial, 2007
Lucille és una noia de 16 anys amb problemes per trobar el seu lloc. Sempre s’ha vist incompresa per la seva mare, abandonada pel seu pare, i poc desitjada pels nois de la seva edat. Tot això l’ha dut a patir anorèxia, cosa que ha fet que acabi perdent tot l’interès per la seva vida i pel seu cos.
L’Arthur és un noi acomplexat que acaba de perdre el seu pare de manera traumàtica i que vol fugir del futur claustrofòbic que l’espera.
Junts viuran una història d’amor i amistat lluny de casa seva, a la Toscana.
Debeurme tracta d’una manera natural, i sense caure en el sensacionalisme, un dels grans problemes de l’adolescència. Una obra commovedora que fa que esperem ansiosament veure’n la seva continuació.
Guanyadora del premis René Goscinny 2006, Obra essencial d’Angoulême 2007 i el de Région Centre 2006.
6 Comments
Un argument dur, ple d’emocions i sensibilitat, d’aquests que deixen clar que el còmic és molt més que super herois, Tintin i Astérix. Tots tres super interessants, però!
Una proposta molt interessant, Gemma. La Lucille reflexa la realitat de molts joves. Seguirem la pista ^_^
Uf! D’aquells còmics durs, durs… però que val la pena llegir. Com la realitat.
Gràcies per la recomanació, Gemma. I és que és ben cert que mitjançant els còmics es poden explicar les històries d’una manera molt explícita i realista.
M’encanta! Bona recomanació Gemma. A veure si escrius més per aquí!
I tant, Hobbes! M’hi veuràs sovint, pel Bibarnabloc! M’alegro que t’hagi agradat el còmic.