Fior, Manuele. Cinco mil kilómetros por segundo. Madrid: Sin Sentido, 2011
Ah, l’amor…. Pot ser tan dolç, i tan amarg… I què me’n dieu, del pas del temps? Això sí que fa mal… i quan barreges una història d’amor que transcorre al llarg del temps, la combinació pot ser tan dolorosa…
Aquesta és la història d’amor entre Piero i Lucia. Millor dir, és la història del primer amor, l’adolescent, el que encara no és conscient del que la pròpia vida depara. La narració s’estructura en tres moments vitals diferents dels dos personatges al llarg de la seva pròpia existència.
El relat neix en el moment d’aquella innocència i il·lusió típica i tòpica de l’amor jove, de l’enamorament, que es converteix en nostàlgia quan apareix la separació, en la melanconia de pensar com podia haver estat la teva vida si les coses haguessin anat d’una altra manera. Com creieu que pot ser el retrobament un cop la joventut ha deixat pas a la maduresa, després d’haver estat marcat per tants kilòmetres de distància, i tants segons passats?
Manuele Fior ja va destacar amb la seva obra, La Señorita Else, també molt recomanable. Amb Cinco mil kilómetros por segundo, la seva segona obra traduïda al castellà, es va endur el Premi Fauve d’Or a Angoulême 2011 (millor àlbum de l’any) i ja és un dels autors europeus de còmic més destacats de l’actualitat.
2 Comments
me’l vaig llegir fa uns mesos aquest còmic. És bonic però ple de tristesa alhora, i no només per les distàncies sinó per la manera que mostra que tenim en general de complicar.nos la vida i d’autoenganyar.nos
Sí… ja tens raó, ja… sobretot amb les relacions humanes…