Perdidos. Primera temporada
[S.l.] : Buena Vista, DL 2005
Perdidos. Segunda temporada
[S.l.] : Buena Vista, DL 2006
Perdidos. Tercera temporada
[S.l.] : Buena Vista, DL 2007
Perdidos. Cuarta temporada
[S.l.] : Buena Vista, DL 2008
Perdidos. La temporada final
[S.l.] : Buena Vista, [2010]
Desmont Hume passa 10 anys de la seva vida teclejant aquestes xifres cada 108 minuts, fins que John Locke descobreix la famosa escotilla. Hurley odia aquesta combinació de xifres perquè tot i que es fa milionari gràcies a ella, comença a patir tot un seguit de calamitats i desgràcies. Aquests números són un dels enigmes de la ja mítica sèrie Lost.
El vol 815 d’Oceanic Arlines té un accident en una illa del pacífic. Els dies passen i la possibilitat d’un rescat comença a esvair-se. Els supervivents hauran d’organitzar-se per sobreviure i fer front als fenòmens estranys que ben aviat comencen a succeir.
Un dels principals misteris és el projecte científic anomenat Iniciativa Dharma. En la dècada dels anys 70 un grup de científics s’instal·len a l’illa per dur a terme investigacions amb electromagnetisme, parapsicologia, meterologia, zoologia… Les seves investigacions finalitzen abruptament quan tots els membres de l’organització són assassinats pels “altres”.
Una de les claus de l’èxit mundial de Lost ha estat la combinació de l’acció a l’illa amb els flashbacks que rememoren el passat d’algun dels personatges principals i ens ajuden a conèixer la seva vida prèvia a l’accident. Crec que aquesta combinació es fa de manera magistral, sobretot en les primeres temporades. Més endavant, els flasbacks també es combinen amb viatges al futur.
Es fa molt difícil destacar algun dels personatges de la sèrie, tots són protagonistes en un moment o altre de la trama. Es comença amb l’aparent lideratge del doctor Jack Shephar, però aviat brillen altres personatges com John Locke, Sawyer, Sayid, Hugo, Sun, Jin, Juliet, Miles, Faraday, Desmond…
El triangle amorós format per Kate, Jack i Sawyer va generar tot un debat entre moltes seguidores que expressaven les seves preferències per un personatge o l’altre.
També destaca Benjamin Linus, líder dels “altres” habitants de l’illa, abans de l’arribada dels supervivents del vol d’oceànic. Aquest personatge apareix a partir de la segona temporada i tindrà un dels papers més rellevants.
Lost va ser tot un fenomen amb milions de seguidors arreu del món. Els debats que va generar recorden els que van acompanyar la misteriosa mort de Laura Palmer, en un altre gran clàssic de la televisió: Twin Peaks. El final de Lost també va ser polèmic. Potser la sèrie es va allargar més del compte i al final el guió es va embolicar massa. Però tot i així, continuo pensant que hi ha molts motius que fan que valgui la pena.
Per aquells que encara no l’heu vist, pels amants del cinema i de la ciència-ficció, us recomano que reserveu aquesta sèrie. I a continuació us avanço un breu tast!
4 Comments
Per mi de moment Lost ha estat la millor sèrie que he vist, tot i el final, bastant fluix i decebedor. Un dels fenòmens televisius més importants dels últims anys, alguna altra sèrie ha estat capaç de fer que milions de persones cada setmana estiguessin pendents dels nous capítols? La sèrie combina de manera genial la ciència ficció, l’acció i la filosofia, d’aquí potser ve la seva capacitat d’atreure a un públic tant heterogeni , … per cert, Sawyer forever!
J. J. Abrams és un mestre. Recomano molt la segona i tercera temporades de Fringe.
La millor sèrie dels últims temps, sí senyor. Sobretot les primeres temporades, ja que, com sempre, van acabar liant tant la troca que ja no van saber com sortir-se’n.
Sawyer, sens dubte! M’agraden els “chicos malos”, malauradament!
Que es pot dir que ja no s’hagi dit de Lost?
Hi ha alguns episodis fluixos i que allarguen la sèrie (com diu l’Omar) però en general t’atrapa… molts perquès per resoldre (o no), girs inesperats, feedbacks entrellaçats, cal deixar-se portar i gaudir d’aquesta gran aventura!
Una escena que em va agradar molt, va ser un episodi que tancava una temporada: les primeres imatges del cau de Desmont Hume, amb la música del vinil… i ja no explico més per no espatllar res.
Salut! 😉