Madvillain. Madvillainy
[S.l.] : Stones Throw, cop. 2004
(Un dia ens vam trobar una sorpresa a la bústia de retorn de la Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet. Un usuari ens havia deixat un CD que incloïa una petita nota explicativa. S’havia endut el disc de manera subreptícia i, un any després, havia decidit tornar-lo. Estàs perdonat, tete. Et dediquem aquest article.)
De vegades un disc de culte traspassa les fronteres dels medis especialitzats i es cola en espais d’àmbit majoritari com Rolling Stone, el New York Times o El Corte Inglés. Això és el que va passar ara fa uns deu anys amb Madvillainy, el disc que van publicar els productors americans Madlib i MF Doom sota el nom de Madvillain. Madvillainy -vivim temps de llistes- va aparèixer a multitud d’antologies que recopilaven el millor de la dècada que encetava el nou mil·lenni. El portal musical Pitchfork el va incloure entre el millor dels 2000, FACT magazine el va situar com a segon millor disc de hip hop independent de la història. Però ja sabem que de vegades la crítica especialitzada posa pels núvols propostes que per als simples mortals són un plat de difícil digestió. És aquest el cas de Madvillainy? No. El particularíssim flow de MF Doom i les imaginatives bases de Madlib es combinen a la perfecció en aquesta obra mestra del hip hop alternatiu. Dues llegendes de la música negra del nou mileni que confirmen plenament el seu estatus. I si no em creieu, doneu-li una ullada al fascinant videoclip que podeu veure a continuació, el que van preparar per a la cançó “All Caps”:
https://youtu.be/ewc1hixzYPY
La música negra en general i el hip hop en particular viuen en permanent regeneració, no perden el temps amb revivals ni nostàlgies absurdes. Madvillain van agafar les sagrades escriptures del hip hop que s’havia fet fins aleshores, les van barrejar amb marihuana de la més potent i se les van fumar. Uns quants mesos després van publicar aquest al·lucinant tractat de hip hop desconstruït. Van posar un seguit d’ingredients al túrmix: els cartoons més passats de voltes, els dolents de les pelis de sèrie B i els còmics clàssics de DC, la psicodèlia i l’experimentació, tunelades de samplers dels orígens més variats, ritmes hip hop de la vella escola… Una barreja genial i plena de creativitat. Un disc fosc i estrany. També divertit. Com si agaféssim a Sun Ra (a qui citen a Shadows of tomorrow) i el barregéssim amb Gang Starr i els primers còmics de Batman. Un treball reverenciat per tots els afeccionats al hip hop i també pels amants de la música en general: si només escoltareu un disc de hip hop a la vostra vida feu-vos un favor i que aquest sigui Madvillainy.
